Volatilitat i cautela

Durant els últims vint anys, als Estats Units, les ampli­a­ci­ons dels dife­ren­ci­als de la renda fixa –tot i que el 2011 van donar un senyal fals– han estat indi­ca­dors avançats de recessió, tant el 1990 com el 2001 i el 2007. En aquest sen­tit, els dife­ren­ci­als de bons cor­po­ra­tius als Estats Units s'amplien des del juliol del 2014 en el seg­ment espe­cu­la­tiu, pel que fa a les com­pa­nyies amb baixa qua­li­fi­cació cre­ditícia, i en el seg­ment de grau d'inversió en gene­ral, lle­vat dels vin­cu­lats al petroli. Actu­al­ment els dife­ren­ci­als de la renda fixa més espe­cu­la­tiva deuen incor­po­rar una pro­ba­bi­li­tat de recessió pro­pera al 45%, pròpia de la fase tar­dana de madu­resa en què es troba el cicle de la renda fixa-borsa, com també ho sug­ge­ri­rien altres indi­ca­dors manu­fac­tu­rers (pro­ducció indus­trial, ISM manu­fac­tu­rer i noves coman­des).

No obs­tant això, d'altra banda hi hau­ria altres indi­ca­dors en ter­ri­tori expan­siu, com ara els indi­ca­dors d'acti­vi­tat del sec­tor de ser­veis, de venda de cot­xes, per­mi­sos de cons­trucció i la pen­dent de tipus 2-10 anys, i cal­dria plan­te­jar-se si les nota­bles ampli­a­ci­ons de dife­ren­ci­als podrien, en gran part, estar ampli­fi­ca­des per la falta de liqui­di­tat dels mer­cats secun­da­ris de renda fixa i no tant per la pro­xi­mi­tat d'una recessió.

Men­tres­tant, l'atenció de les notícies con­ti­nuarà pen­dent dels bancs cen­trals i de les seves polítiques monetàries. En aquest sen­tit, és d'espe­rar que el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) man­tin­gui el seu biaix menys res­tric­tiu en la seva política monetària en la reunió que tindrà lloc dijous que ve.

En aquest sen­tit, tot i que la bona evo­lució de la inflació sub­ja­cent redu­eix la urgència de noves acci­ons, la cai­guda en les expec­ta­ti­ves d'inflació que s'han produït podria fer que el BCE adoptés mesu­res addi­ci­o­nals els pro­pers mesos. Una d'aques­tes podria ser una altra reta­llada de la faci­li­tat de dipòsit en què existís un sis­tema esca­lo­nat en funció del mun­tant de reser­ves dipo­si­ta­des –com l'uti­lit­zat pel Banc de Suïssa– que per­me­tria ser més agres­siu sense afec­tar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment els bancs. Una altra mesura alter­na­tiva, des del meu punt de vista més pro­ba­ble, podria ser aug­men­tar el volum de com­pres men­su­als a prop de 10.000 o 20.000 mili­ons d'euros, per la qual cosa seria obli­gat aug­men­tar l'uni­vers de paper ele­gi­ble. Així les coses, en la mesura que es des­comp­tin més acci­ons monetàries, els actius sobi­rans euro­peus hau­rien de con­ti­nuar molt supor­tats i evo­lu­ci­o­nar molt millor que els spre­ads de renda fixa.

En defi­ni­tiva, el mer­cat sem­bla que està situat en un moment d'exces­siu pes­si­misme però les indi­ca­ci­ons del mer­cat de bons cor­po­ra­tius i la pro­pera tem­po­rada de resul­tats con­vi­den a con­ti­nuar adop­tant una posició de prudència. La clau no és si cal com­prar borsa, i la millor recepta per a pos­si­bles desgràcies, en un mer­cat amb la vola­ti­li­tat actual i la que encara s'espera, és inten­tar fer tra­ding.

Per tant, cal con­ti­nuar apos­tant per índexs, sec­tors i valors que reu­nei­xin atri­buts com la poca vola­ti­li­tat, alta ren­di­bi­li­tat per divi­dend i baix deute, entre els quals des­ta­quen Iber­drola, Acci­ona, Indi­tex i Aber­tis a Espa­nya, i Essi­lor, Vinci i Sap a Europa. Com a con­clusió: el mer­cat està a prop del pes­si­misme extrem, però cal reco­ma­nar cau­tela.