Economia

Economia

Cent anys de la central de Talarn

Avui es compleix un segle de la posada en marxa de la central hidroelèctrica de Talarn, la més gran de Catalunya en el seu moment

Una exposició permanent a la central explicarà com l'arribada de l'energia elèctrica va impulsar Catalunya cap a una segona revolució industrial i va canviar el paisatge social del Pirineu

La de Talarnva ser en el seu dia la central amb la presa més gran d'Europa, i la setena del món
Les condicionsdels obrers que construïen les centrals eren molt dures i van provocar la vaga de La Canadenca

El 2 de març de 1916, avui fa cent anys, el pri­mer grup de tur­bi­nes de la cen­tral hidroelèctrica de Talarn va començar a pro­duir elec­tri­ci­tat. En el moment de la seva estrena, la de Talarn era la cen­tral amb la presa més gran de tot Europa i la setena del món, i l'elec­tri­ci­tat que produïa va per­me­tre a la Cata­lu­nya metro­po­li­tana fer el salt cap a una segona revo­lució indus­trial que la va rea­fir­mar com a motor econòmic de l'Estat i una de les regi­ons més indus­tri­a­lit­za­des d'Europa.

Avui, la cen­tral hidroelèctrica con­serva la seva apa­rença cen­tenària, tal com la va cons­truir la Bar­ce­lona Trac­tion, Light and Power Com­pany, La Cana­denca. L'edi­fici i els qua­tre grups de tur­bi­nes ins­tal·lats el 1916 con­ser­ven les matei­xes car­cas­ses. “Hem vol­gut man­te­nir l'espe­rit dels nos­tres rebesa­vis, els que van cons­truir aquesta cen­tral”, va expli­car ahir el res­pon­sa­ble de l'agru­pació de cen­trals del Baix Palla­resa de la com­pa­nyia Endesa, Lluís Toha. “Per dins, això sí, no tenen res a veure amb les de fa cent anys. La tec­no­lo­gia és total­ment actual i la cen­tral es con­trola de manera remota des de la cen­tra d'Endesa a Lleida. És un com­plex hidroelèctric amb apa­rença de prin­ci­pis de segle XX i amb tec­no­lo­gia del segle XXI.”

La cen­tral tre­ba­lla amb l'aigua de la presa de Sant Antoni, cons­truïda per a l'ocasió, i pro­du­eix una mit­jana de 119.086 MWh anu­als. En el seu dia va ser la més gran (abans l'empresa rival de La Cana­denca, Ener­gia Elèctrica de Cata­lu­nya, havia cons­truït la de Cab­de­lla, la pri­mera del país, el 1914, i en paral·lel La Cana­denca va cons­truir la de Seròs, al Segrià) i la seva ener­gia ser­via per abas­tir l'àrea indus­trial de Bar­ce­lona. Avui, la seva pro­ducció es regula dins de la xarxa d'Endesa, actual suc­ces­sora de les diver­ses com­pa­nyies hidroelèctri­ques que al llarg del segle s'han fet càrrec de les cen­trals del Piri­neu, i és l'equi­va­lent al con­sum elèctric de 44.000 habi­tat­ges.

La seva cons­trucció, i la de la resta de cen­trals, va can­viar un Piri­neu en plena crisi, ja que havia per­dut en la dècada ante­rior un terç de la seva població. Uns deu mil homes es van des­plaçar a la conca de Tremp per par­ti­ci­par en la cons­trucció de la presa i de la cen­tral. Entre ells, engi­nyers cana­dencs, nord-ame­ri­cans i angle­sos, que van por­tar al Pallars Jussà cos­tums i ves­ti­men­tes que no s'havien vist mai. Fins i tot es va obrir una fàbrica de pro­ducció de whisky, amb què els tècnics estran­gers mata­ven les hores lliu­res.

Molt més dures eren les con­di­ci­ons dels milers d'obrers, des­plaçats des d'altres punts de Cata­lu­nya i de l'Estat espa­nyol. Feien jor­na­des de dotze hores els set dies de la set­mana, en unes con­di­ci­ons climàtiques duríssi­mes i dor­mint per torns en bar­ra­cons aixe­cats per a l'ocasió. Quan van aca­bar les obres de la presa i la cen­tral de Talarn (van durar qua­tre anys), La Cana­denca els va des­plaçar aigües avall del Noguera Palla­resa, fins a Cama­rasa, per cons­truir una nova cen­tral hidroelèctrica. Allà es van repro­duir les dures con­di­ci­ons de tre­balls, fins que el febrer de 1919 els obrers es van decla­rar en vaga. La pro­testa es va tras­lla­dar de seguida a Bar­ce­lona, on es va con­vo­car una vaga gene­ral que va para­lit­zar bona part de la indústria cata­lana durant més d'un mes. Va ser el pri­mer gran èxit del movi­ment obrer català i va cul­mi­nar amb el decret que esta­blia per pri­mer cop la jor­nada de 8 hores.

Per recor­dar la història de l'elec­tri­fi­cació a Cata­lu­nya, Endesa dei­xarà expo­sada de manera per­ma­nent a Talarn la tren­tena de peces del seu fons històric que con­for­men l'expo­sició El Pallars il·lumina Cata­lu­nya, estre­nada el 2012 coin­ci­dint amb el cen­te­nari de l'inici de les obres i que durant aquest temps s'ha expo­sat de manera iti­ne­rant en diver­sos llocs del país. L'expo­sició s'ins­tal·larà de manera per­ma­nent a l'antic magat­zem i taller de la cen­tral hidroelèctrica. “L'arri­bada de l'ener­gia hidroelèctrica va ser clau per a la indústria cata­lana, que fins lla­vors fun­ci­o­nava amb carbó, cada cop més car i de mala qua­li­tat”, va expli­car ahir la coor­di­na­dora del fons històric d'Endesa, Vanessa López. Un per­so­natge clau en aquest procés, explica López, va ser l'engi­nyer en cap de tram­vies de Bar­ce­lona, Car­les Montañés. Conei­xe­dor dels efec­tes de l'elec­tri­fi­cació en altres zones d'Europa, Montañés va pla­ni­fi­car l'elec­tri­fi­cació de la regió de Bar­ce­lona gràcies a cen­trals ins­tal·lades al Piri­neu. Va dei­xar la feina per ocu­par-se ple­na­ment en el pro­jecte, però la banca del país no va ho va veure clar i li va negar el finançament. Amb aquest motiu, va con­tac­tar el 1911 amb l'engi­nyer nord-ame­ricà Fre­de­rick Stark Pear­son, impul­sor de l'elec­tri­fi­cació al seu país, a Mèxic i al Bra­sil. “Va acon­se­guir que vingués a Bar­ce­lona, i el va por­tar a Vall­vi­drera perquè tingués una imatge clara del poten­cial de l'ope­ració, amb la vista del pla de Bar­ce­lona i del Vallès plens de fàbri­ques fume­jant carbó”, explica López.

El va convèncer. Pear­son i Montañés es van asso­ciar i amb capi­tal cana­denc van crear la Bar­ce­lona Trac­tion Light and Power, van acon­se­guir la con­cessió de drets d'aigua al Noguera Palla­resa i al Segre i, un any després, començava la cons­trucció de les cen­trals de Talarn i de Seròs, men­tre un empre­sari de Sort, Emili Riu, feia el mateix a la conca del Fla­mi­sell, cre­ant Energía Eléctrica de Cata­lu­nya. L'elec­tri­ci­tat havia arri­bat a Cata­lu­nya.

Abans, Sossís Cabdella i Seròs.
La primera central hidroelèctrica va ser la de Sossís, tot i que la seva funció no era més que auxiliar, per produir electricitat necessària per als treballs de construcció del pantà de Sant Antoni i la central de Talarn. El 1914 va entrar en funcionament la de Cabdella i, a continuació, la de Serós i Talarn. La construcció de les centrals va provocar també l'aparició de les primeres carreteres al Pirineu, necessàries per al transport de material i de mà d'obra cap a les preses.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia