Economia

Dretes i esquerres

Els meus líders són Mas i el pastisser d'Amer, però voldria ser amic dels altres

Les elec­ci­ons gene­rals de l'Estat es pre­sen­ten als elec­tors divi­di­des entre unes for­ces que es diuen d'esquer­res i unes altres que reben el qua­li­fi­ca­tiu de dre­tes, per part dels pri­mers, ja que elles no se'n diuen. I dic for­ces perquè no goso encara ano­me­nar par­tits a grups com Ciu­ta­dans o Podem, que sur­ten del niu. No sóc un politòleg, però vol­dria fer unes con­si­de­ra­ci­ons sobre la visió econòmica d'aques­tes dre­tes i esquer­res. No em facin massa cas.

En prin­cipi, la diferència entre els uns i els altres és com van ves­tits. Pablo Igle­sias va anar a veure el rei amb mànigues de camisa i la seva cua de cavall, que deu ser un nou emblema d'esquer­ra­nisme. Però el pre­si­dent del Par­la­ment espa­nyol, que és soci­a­lista, també hi va anar i por­tava ame­ri­cana i cor­bata. Em sem­bla que con­fo­nem el repre­sen­tant tra­di­ci­o­nal de la vella classe obrera amb l'esquerra. Però el meu bon amic i mala­gua­nyat Josep Ter­mes, fill de classe obrera i un dels homes més pura­ment d'esquer­res que he cone­gut, feia les clas­ses a la Uni­ver­si­tat amb ame­ri­cana i cor­bata.

A casa nos­tra ningú es diu de dre­tes, o ben pocs. Pre­fe­rei­xen auto­qua­li­fi­car-se de gent de cen­tre. Per mi, la gent de dre­tes són els con­ser­va­dors, o sigui els qui tenen coses per con­ser­var, com deia l'il·lus­tre ban­quer Manuel Girona. Els de dre­tes volen con­ser­var for­tuna o poder, de manera que tant con­ser­va­dor és Donald Trump com un diri­gent de la Xina comu­nista.

Soc cristià i no puc enten­dre la meva fe si no és des del punt de vista de l'esquerra. La cari­tat cris­ti­ana és tan d'esquer­res com la mare Teresa de Cal­cuta. La figura de Jesu­crist és l'antítesi del burgès de copa i cigar. Els rics no tenen pas un bon paper als Evan­ge­lis, però hi ha molts cris­ti­ans de dre­tes i fins i tot alguns bis­bes i canon­ges.

Hi ha alguns prin­ci­pis econòmics que figu­ren en tots els pro­gra­mes dels par­tits o for­ces polítiques, si en tenen: des­a­pa­rició de l'atur, reducció de les desi­gual­tats econòmiques, justícia social, soli­da­ri­tat, etc. Però els qui posen tan­ques per tallar el pas als refu­gi­ats de Síria o l'Iraq, què són? Pot­ser han votat les esquer­res tota la vida, però actuen com una dreta reac­cionària.

L'his­to­ri­a­dor Pep Ter­mes tenia sim­pa­tia per l'anar­quisme no vio­lent, un movi­ment d'esquer­res. Tots els cata­lans som una mica anar­quis­tes. Seria sen­sa­ci­o­nal viure en un món sense estat, sense lleis, en què tot­hom sabés que la pròpia lli­ber­tat només està limi­tada per la lli­ber­tat dels altres; un món en què la soli­da­ri­tat fos el gran prin­cipi civil i la cobdícia estigués limi­tada al joc del Mono­poly. Però Ter­mes sabia que el mal exis­teix i arriba fins a nivells de mal pur, com en alguns com­por­ta­ments dels giha­dis­tes, com deia un bon amic.

Què pas­sa­ria si demanés el nos­tre vot el pre­si­dent del Reial Madrid, un sant baró? Algú s'ha lle­git el pro­grama econòmic dels grups polítics que es pre­sen­ten? Quan escolto una tertúlia –bara­lla– política a la tele­visió o a la ràdio em vénen ganes de fer-me ermità a Mont­ser­rat. Els meus líders són Artur Mas i el fill del pas­tis­ser d'Amer, però vol­dria ser amic de tots els altres, sem­pre que res­pec­tin la nos­tra dis­sor­tada pàtria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia