Fainé, l'inici d'un llarg adéu

Esgo­tant el ter­mini pre­vist, Isi­dre Fainé deixa la pre­sidència de Cai­xa­Bank per cen­trar-se en Cri­te­ria i la fun­dació bancària. No es pot par­lar del tan­ca­ment d'una etapa, ja que pel per­fil de l'equip que deixa, l'estruc­tura de poder del grup i del banc i per la seva manera de fer, és pro­ba­ble que segueixi inter­ve­nint en el dia a dia.

D'orígens modes­tos i més aviat con­ser­va­dor de con­vic­ci­ons, la tra­jectòria de Fainé té molt mèrit. Diu molt del per­so­natge el fet que en pre­su­meixi. La seva capa­ci­tat de tre­ball, la tena­ci­tat i saber ges­ti­o­nar la pròpia ambició expli­quen el seu ascens durant 34 anys al grup. Gua­nya­dor en diver­ses pug­nes, s'ha mos­trat impla­ca­ble amb els vençuts, pot­ser a expen­ses de l'interès de la caixa. Més enllà de la banca, ha cul­ti­vat altres interes­sos.

Nou anys són pocs en la història de La Caixa, però han estat anys de can­vis acce­le­rats, amb encerts, inter­ro­gants i car­pe­tes pen­dents. Entre els encerts, des­ta­quen la diver­si­fi­cació d'ingres­sos ban­ca­ris i para-ban­ca­ris, la sor­tida a borsa, el lide­ratge en tec­no­lo­gia, ara que tot el sec­tor s'hi fixa, i una cul­tura cor­po­ra­tiva menys política i més ori­en­tada a resul­tats. En els inter­ro­gants, man­quen dades per vali­dar si l'estratègia de dige­rir cai­xes va ser encer­tada, si és que va ser una opció lliure, o si les inter­ven­ci­ons en política no han estat massa visi­bles. En els pen­dents, queda l'expansió inter­na­ci­o­nal, que comença a acla­rir-se amb BPI, i el sis­tema de gover­nança, massa feble en estar fet a mida dels ges­tors. Fer-lo més inde­pen­dent a costa d'auto­e­xi­gir-se més seria un gran últim ser­vei a la casa.