Economia

Estar a l'aguait

Són els caçadors els que uti­lit­zen més aquesta expressió. En la meva joven­tut la sen­tia sovint, de vells caçadors. “Ani­rem a caçar la per­diu o el sen­glar. Nosal­tres esta­rem a l'aguait, que els gos­sos facin sor­tir la peça de caça.” És una expressió bonica i, a més, s'adapta al que vull dir en relació a l'actual situ­ació econòmica. Hem d'estar a l'aguait del que passa: sor­tirà una peça de caça, però no sabem de quina raça, si vindrà de la dreta o de l'esquerra, del davant o del dar­rere. Qual­se­vol ho ende­vina.

Mal moment per als pro­fe­tes de l'eco­no­mia. De pro­fe­tes de veri­tat no n'hi ha, tot i que sem­pre hi ha algú que ho ende­vina, però en la situ­ació actual hi tan­tes vari­a­bles que fa impos­si­ble pre­veure el que pas­sarà, encara que sigui per apro­xi­mació. El Bre­xit pot influir sobre Cata­lu­nya i també ho pot fer la difícil situ­ació finan­cera del bancs ita­li­ans. El ter­ri­ble con­flicte de l'Ori­ent Mitjà pot empit­jo­rar i força; no goso dir que pot millo­rar. La política monetària dels Estats Units es pre­para per a unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als al mes de novem­bre i no sabem si ens donarà un dis­gust o una ale­gria. La Unió Euro­pea podria fer el tra­di­ci­o­nal front d'Ale­ma­nya i França, però el nos­tre com­pa­tri­ota Manuel Valls ha de fer front a molt pro­ble­mes i a revol­tes de tota mena. No hi ha cap país del món que esti­gui tran­quil i hi ha poques veus que par­lin amb auto­ri­tat. Pot­ser només el papa Fran­cesc o el secre­tari de Naci­ons Uni­des. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro posa­ran a prova els països de l'Amèrica Lla­tina. La senyora The­resa May es començarà a moure. I a l'Estat espa­nyol, en el qual encara vivim, hi haurà ter­ce­res elec­ci­ons?

Tin­drem un estiu mogut. Nosal­tres a l'aguait del que passa i en la con­fiança de caçar una peça, que com a mínim no ens per­meti tor­nar a casa saba­ters. Estar a l'aguait vol dir fer la parada, a l'espera del que passi davant dels nos­tres ulls. Algu­nes de les coses que pas­sin ens poden per­ju­di­car, però altres ens poden afa­vo­rir. Hi ha una norma gene­ral en moments com aquests: afec­ten més les grans empre­ses que les peti­tes i mit­ja­nes. Segu­ra­ment aques­tes caçaran més per­dius que sen­glars, unes peces més peti­tes, que exi­gei­xen més agi­li­tat en el movi­ment i reacció imme­di­ata. En canvi les grans empre­ses han d'encar­re­gar diver­sos estu­dis pre­vis abans de pren­dre una decisió.

Els cata­lans empre­ne­dors sem­pre ens hem sabut moure
en cir­cumstàncies com aques­tes: saber-se moure en mer­cats inter­na­ci­o­nals, domini de llengües, bus­car el suport de les ofi­ci­nes exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat, dei­xar per a altres les grans potències i con­cen­trar-se en països que es puguin conèixer i on puguem ser cone­guts en el ter­mini d'unes set­ma­nes, fugir de les dic­ta­du­res de dre­tes i d'esquer­res, bus­car els bene­fi­cis gene­rals del mer­cat
i no els extra­or­di­na­ris, que acos­tu­men a anar lli­gats a una cor­rupció a l'ori­gen, demos­trar hones­te­dat i bons conei­xe­ments, donar auto­no­mia de gestió als qui demos­trin tenir talent i ini­ci­a­tiva. Els tipus bai­xos d'interès per­ju­di­quen els bancs, però per què han de per­ju­di­car les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes?

Bona caça a la parada. Esti­gueu a l'aguait. Que no us passi un sen­glar entre les cames. Reco­mano als pes­si­mis­tes que lle­gei­xin l'arti­cle de Martí Saballs a Expansión del 14 de juliol: Diez años de evo­lu­cion económica en Cataluña.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia