Márquez i el reconeixement

Els defen­ses sem­pre han tin­gut un han­di­cap, que ha ver­ba­lit­zat recent­ment el tècnic del Liver­pool Rafa Benítez: «És molt difícil per als defen­ses acon­se­guir el reco­nei­xe­ment. Per als davan­ters i els mig­cam­pis­tes és més fàcil, perquè tot­hom pot veure els seus gols. Amb els defen­ses, en canvi, hi ha la tendència de mos­trar només les erra­des i els gols en pròpia porta com a juga­des més des­ta­ca­des.» Benítez emmar­cava aquesta reflexió en un dis­curs de lloança al seu cen­tral Jamie Car­rag­her, que ahir va dis­pu­tar el par­tit número 600 amb la samar­reta de l'equip d'Anfi­eld. La reflexió de Benítez em va fer venir el cap un nom: Rafa Márquez. Espe­ci­al­ment per l'afir­mació següent, sem­pre refe­rint-se a Car­rag­her: «Hi ha una diferència entre ell i altres juga­dors. Els altres tenen dife­rents i diver­ses qua­li­tats, però ell ana­litza i fa la lec­tura cor­recta del par­tit i se sap adap­tar a diver­ses situ­a­ci­ons.» Penso el mateix de Márquez. És un juga­dor intel·ligent, amb una gran qua­li­tat tècnica i, el que és més impor­tant, faci­lita molt la feina als seus com­panys d'equip amb la seva capa­ci­tat per inter­pre­tar ade­qua­da­ment les solu­ci­ons tàcti­ques que es reque­rei­xen en cada moment. A més, ha demos­trat sobra­da­ment un gran cri­teri a l'hora de treure la pilota. Sí, ja sé que a molta gent li vindrà al cap l'errada al camp de l'Osa­suna, el con­trol massa llarg que va pre­ce­dir el gol del Rubin Kazan en la Cham­pi­ons, pèrdues de pilota sor­tint de la defensa i alguna equi­vo­cació més. Pero això no pot esbor­rar l'apor­tació que ha fet el cen­tral en una època excep­ci­o­nal de fut­bol i títols en el club blau­grana. I no només pel que ha fet dins del camp, que és molt i s'ha de reconèixer sense retrets ni reser­ves. També pel mes­tratge que, segur, ha exer­cit en els entre­na­ments i per tenir clar sem­pre que el club està per sobre dels juga­dors, es diguin com es diguin, que s'ha d'evi­tar els per­so­na­lis­mes en els pro­jec­tes col·lec­tius. Alguna cosa deu voler dir que Márquez sigui l'únic super­vi­vent de la pri­mera for­nada de fit­xat­ges que va fer el pre­si­dent Joan Laporta quan va arri­bar al club.

Si us plau, que ningú tin­gui la temp­tació de reduir la tra­jectòria del mexicà en un reguit­zell d'erra­des i equi­vo­ca­ci­ons com­pri­mi­des. Seria molt injust per a ell i diria molt poc en favor dels afi­ci­o­nats no reconèixer que la seva apor­tació ha estat cab­dal en aquesta època dau­rada que viu el bar­ce­lo­nisme. És un defensa que s'ha gua­nyat a pols aquest reco­nei­xe­ment. I això, com deia Benítez, no és fàcil.