TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
Laporta, política i caverna
a l'alça
descans Apropiat. Va empatar el Barça i, abans de conèixer l'ensopegada del Madrid, més d'un ja havia tingut una petita pujada de sucre, i s'escoltava el plany de per què Messi no estava en el partit. La decisió de Guardiola d'atorgar descans a l'argentí, i que aquest exhaurís les vacances fins al darrer dia, em sembla un encert es miri per on es miri. Aquestes són les petites coses que, al final, sumades totes, també ajuden a aconseguir títols.
No li deu anar tan malament a Laporta amb la caverna mediàtica espanyola quan s'ha llançat als braços un altre cop d'un dels seus representants (El Mundo) per concedir, en paraules d'un altre mitjà que l'ha fuetejat bé en els darrers mesos (Marca), una «deliciosa» entrevista, «la més clara, sincera i absoluta mai realitzada». Quina broma, oi? Laporta enfrontat amb l'univers espanyol i, en el primer revolt, canvia de terç per fer una gran abraçada als enemics declarats, per ell, encara que, més que el mitjà, potser el que ha interessat Laporta era l'autor de l'entrevista, Salvador Sostres, un declarat defensor de la doctrina laportiana, que també ha fet un gir de subsistència.
El valor de l'entrevista és el posicionament polític que fa Laporta, cada cop més clarivident i allunyat dels corrents tradicionals dels partits polítics. Resulta interessant que Laporta tingui en compte la possibilitat de llançar-se a l'aventura política, amb vista a arribar a la Generalitat, liderant un partit propi. Si algun cop Laporta ha merescut interès i atenció política és precisament ara, quan l'actual president del Barça ha interpretat que la tradició política catalana no condueix enlloc respecte als grans desafiaments que, potser, la ciutadania del nostre país estaria disposada a acceptar, parlem, per exemple, de la independència. Sí, ara Laporta té interès polític en tant que actor en aquest escenari, i no pas quan era subhastat entre els partits per sondejar quin grau d'interès desfermava el seu lideratge. Es defensi o es critiqui la seva posició, ara és quan realment Laporta comença a parlar clar en termes polítics, però tot plegat en un escenari de poca volada.
La política, la participació en política, és més que un cop d'aire que un pugui haver tingut o la pujada d'adrenalina que a un l'hagi envaït perquè en un altre terreny han reeixit els seus principis i negocis. No poso en dubte la capacitat política de Laporta ni les seves conviccions, però em sorprendria igual que un empresari, per molts diners que hagués fet, es plantegés així, de sobte, endinsar-se en la gestió d'una entitat esportiva de primer nivell per aplicar els mateixos paràmetres que en l'empresa.
El lideratge i l'empenta de Laporta són uns valors que no es poden obviar, però potser no és la política, tal com la visualitza ell, i liderant un partit, el millor escenari per fer creure a la població que allò que ha sortit bé al Barça resultarà igual per a Catalunya.
Segur que Laporta encara té molta energia, idees i conviccions, i és plausible el seu pronunciament, però abans de fer el gran salt, potser li resultaria més interessant viure una segona aventura amb l'Elefant Blau, però ara en política.
de baixada
Batusses EN la directiva. No ha estat agradable llegir ni escoltar com avancen les relacions en la junta del Barça després que Jaume Ferrer hagi decidit iniciar un camí en solitari amb uns quants per assolir la presidència en les properes eleccions. Laporta no pot pretendre ara unitat quan ell ha propiciat la trencadissa en el grup, que ha reaccionat amb l'escissió, un resultat obvi tal com han anat les coses.
