Xiulets

Mai no m'ha agra­dat que una part de l'afició del Barça, sovint mino­ritària però força soro­llosa, xiuli els seus juga­dors. Sem­pre he cre­gut que és una manera legítima de quei­xar-se (només fal­ta­ria que els culers no es pogues­sin expres­sar com cre­guin més oportú), però que no aporta abso­lu­ta­ment res de bo a l'equip. Xiu­lar un fut­bo­lista del Barça al Camp Nou deses­ta­bi­litza el juga­dor ata­cat, crispa l'ambi­ent, enerva els com­panys i afa­vo­reix els rivals.

Algú creu que gràcies al con­cert de vent que li van dedi­car dimarts con­tra el Sevi­lla, Txi­grinski va apren­dre alguna cosa que li ser­virà en el futur? Algú pensa que després de sen­tir els pri­mers xiu­lets tenia alguna pos­si­bi­li­tat de millo­rar el seu ren­di­ment? No és just car­re­gar-se un fut­bo­lista que tot just fa qua­tre dies que és a Bar­ce­lona i que ha arri­bat d'una cul­tura fut­bolística molt dife­rent. A més, no és culpa de Txi­grinski el preu que el Barça va pagar per ell (els culers xiu­la­dors sem­pre tenen més ganes de cri­ti­car els fit­xat­ges cars). Actu­al­ment, el cen­tral ucraïnès no està ren­dint al nivell que neces­sita tot un Barça, això és obvi, però a vega­des una mica de paciència ser­veix per millo­rar l'anàlisi i, si no, que els ho expli­quin a Zubi­zar­reta o a Koe­man, fut­bo­lis­tes esbo­ci­nats per alguns durant els pri­mers par­tits que van jugar de blau­grana i que després es van con­ver­tir en refe­rents per als culers.

En el cas de Txi­grinski encara s'hau­ria d'exi­gir més sere­ni­tat. Pri­mer, perquè ha fit­xat per un equip que no hau­ria de sen­tir mai cap xiu­let i, segon, perquè el va exi­gir Guar­di­ola, l'entre­na­dor que ha lide­rat el millor Barça de la història i que es mereix una mica de crèdit. Aquesta acti­tud auto­des­truc­tiva cada vegada és més mino­ritària, de tota manera s'ha de con­ti­nuar tre­ba­llant per acon­se­guir que els xiu­lets en con­tra dels juga­dors del Barça al Camp Nou des­a­pa­re­guin del tot.