Un discurs que no em convenç

Últi­ma­ment, des del club, més d'un s'enor­gu­lleix d'asse­gu­rar que l'Espa­nyol aposta pel plan­ter per con­vicció. Jo no m'empasso aquesta afir­mació. No em con­venç aquest dis­curs. I m'explico. És cert que en un any han debu­tat set juga­dors de la casa, però si ha estat així és més per neces­si­tat que per fe. Em con­ti­nuo expli­cant. Un club sense calés i que aposta pel plan­ter no hau­ria fit­xat l'estiu pas­sat vuit juga­dors i a l'hivern hau­ria tor­nat a anar al mer­cat per con­trac­tar un davan­ter. Un club que aposta pel plan­ter, l'estiu pas­sat no hau­ria fet només una fitxa de pri­mer equip a un juga­dor del filial. Diuen ara que el màxim exem­ple d'aposta del plan­ter és la titu­la­ri­tat de Javi Márquez en els dar­rers par­tits i que el seu ascens al pri­mer equip ha arri­bat tres o qua­tre anys tard. Aquell qui ho asse­gura, el tècnic, ara fa més d'un any que és a la casa i no va ser fins fa menys d'un parell de mesos, en l'últim par­tit del 2009, que va donar la titu­la­ri­tat a Javi Márquez en la lliga con­tra l'Alme­ria. Una titu­la­ri­tat que, a més, va arri­bar de retruc, per les bai­xes en la demar­cació, i que va obli­gar el tècnic a cri­dar també aquell dia els juga­dors del filial Baena i Juanjo. En aquell par­tit, Márquez, que ante­ri­or­ment havia hagut de veure des de la gra­de­ria o la ban­queta Forlín actu­ant de mig cen­tre, es va gua­nyar un lloc amb un par­tit bri­llant en què va fer el pri­mer gol de l'equip i va inter­ve­nir en el segon. Si no hagués estat així, no sé què hau­ria pas­sat… Després de Márquez, és Víctor Ruiz qui més minuts està acu­mu­lant. Però no ens enga­nyem, les rei­te­ra­des absències en defensa de Ron­ca­glia, Pareja i Forlín per sanció o lesió li han obert camí. La lesió de David Gar­cia, també va obrir el pas al late­ral Dídac Vilà fa un parell de set­ma­nes. I Baena, abans de ser titu­lar, va veure peri­llar els minuts per la volun­tat del tècnic de fer fitxa a un Lola que va deci­dir emi­grar a l'Spor­ting. Més pun­tu­als han estat encara els debuts de Pedraza, Amat i Javi López. Uns juga­dors que con­ti­nuen entrant en les con­vo­catòries de tant en tant per la falta d'efec­tius i perquè, això sí, el tècnic segu­ra­ment haurà vist que a l'hora de la veri­tat res­po­nen millor que els nou­vin­guts.

I amb tot això, ningú recorda que tots aquests juga­dors són en el club gràcies a un tal Josep Manel Casa­nova, el símbol per excel·lència del fut­bol de base a qui ara estan arra­co­nant, com a Tamudo. Això sí, si aquests set nois del plan­ter han arri­bat a pri­mera és exclu­si­va­ment pels seus mèrits i, en tot cas, pel que han anat absor­bint dels tècnics de la casa.