Producte estatal

En les copes se sol par­lar molt de les noves pro­me­ses, nor­mal­ment de juga­dors espa­nyols. Jo no faré referència als nous Ricky, Gasol i com­pa­nyia. M'agra­da­ria, i de manera espe­cial, men­ci­o­nar aquells juga­dors que són i han sigut refe­rents en els seus equips. Podria ano­me­nar-ne molts, alguns de més mediàtics que d'altres, però posaré dos casos con­crets que per mi són juga­dors que mar­quen i han mar­cat diferències. Navarro i Gar­ba­josa, sem­pre efec­tius i claus dins la pista i líders quan en són fora. Sense ells el bàsquet esta­tal no seria el mateix. Un exem­ple clar i que m'emo­ci­ona recor­dar per com em van fer sen­tir és quan els vaig feli­ci­tar per l'or con­que­rit al mun­dial del 2006. Sense ser en aque­lla cita em van recor­dar que jo tenia una part de la meda­lla perquè tot va començar una mica abans. Grans juga­dors, millors per­so­nes. Per a ells sí que faig pronòstics, són els meus favo­rits.