Ara entenc moltes coses

Estem en la recta final de la com­pe­tició, una pena, perquè les coses bones també s'aca­ben. Per a alguns no tindrà un final feliç, només un equip, una afició, mar­xarà ple­na­ment recom­pen­sat. És en aquest moment quan veig la diferència d'estar en un cantó o en l'altre. Quan ets juga­dor, la millor copa és gua­nyar-la, si perds mar­xes a casa vivint bons moments però sabent que no has arri­bat al final del teu objec­tiu. Quan ets afi­ci­o­nat, també vols la copa per al teu equip, però si el teu equip marxa a casa a les pri­me­res de canvi, vius la decepció de manera dife­rent. Uns pri­mers moments d'aba­ti­ment, un sopar amb la teva gent, uns brin­dis amb afi­ci­o­nats d'altres equips i una diferència molt gran, l'endemà con­ti­nues vivint la copa. Sí, sense el teu equip però rode­jat de bàsquet i sen­tint-te un pri­vi­le­giat. Par­ti­ci­par de la copa com a juga­dor no ho tries tu; venir com a afi­ci­o­nat, sí, i real­ment val la pena i ara entenc mol­tes coses. Encara no sabem com aca­barà la com­pe­tició, el que sí que estic segur és que l'afi­ci­o­nat al bàsquet, sigui d'un equip o d'un altre, d'una ciu­tat o d'una altra, haurà gua­nyat una copa. Malau­ra­da­ment, no podré dir mai que he estat campió de la copa com a juga­dor encara que he estat ben a prop, el que sí que puc dir ara que hi estic com a afi­ci­o­nat és que gua­nyi l'equip que gua­nyi segu­ra­ment els juga­dors no hau­ran dis­fru­tat tant de la copa com els afi­ci­o­nats. Segur que repe­tiré.