Desconnexió

Donem per fet que el que va acon­se­guir el FC Bar­ce­lona durant la tem­po­rada pas­sada pel que fa a títols i joc és del tot irre­pe­ti­ble. Dis­fru­tar del joc del Barça al màxim nivell durant tota la tem­po­rada i en totes les com­pe­ti­ci­ons no és rao­na­ble ni exi­gi­ble. Les tem­po­ra­des són llar­gues, llarguíssi­mes i els alts i bai­xos dels equips de pri­mer nivell són nor­malíssims i els bai­xos del Barça, encara que no agra­din, també ho han de ser. Con­fiem per damunt de tot en l'eficàcia i la savi­esa de Pep Guar­di­ola que després de reconèixer les man­can­ces del Barça en els últims par­tits també asse­gura que sap per­fec­ta­ment què s'ha de fer. Paraula de Pep.

De tota manera sí que s'ha de dir que la pri­mera part con­tra l'Stutt­gart va ser del tot pre­o­cu­pant perquè es va veure un Barça fora del par­tit en tots els sen­tits; joc, pos­sessió, col·locació, arri­bada, anti­ci­pació, cir­cu­lació... Va ser un autèntic mal­de­cap. No sé què hau­ria pas­sat si el Barça hagués jugat con­tra un Chel­sea, un Manc­hes­ter o fins i tot un Madrid. Per sort, ho vam fer con­tra un equip dis­cret com l'Stutt­gart que, tot i la seva dis­creció, ens va pas­sar pel damunt durant els pri­mers 45 minuts, i durant la segona part el Barça va fer el que va poder sense gaire bri­llan­tor. El millor, el resul­tat, sense cap mena de dubte, un empat que gai­rebé hau­ria de donar la clas­si­fi­cació per als quarts de final de la Cham­pi­ons al Barça.

Ara el més impor­tant és que a la cule­rada no li vin­guin els dub­tes de sem­pre, s'ha de con­fiar més que mai en l'equip tècnic i els juga­dors. Però aquests han de tre­ba­llar més que mai per evi­tar que la des­con­nexió en aquests últims tres par­tits no s'allar­gui gaire més en el temps perquè una errada en aquests moments no és defi­ni­tiva, però sí que pot ser molt impor­tant. Millor que la bai­xada de tensió arribi en aquests moments de la tem­po­rada que no pas en la fase final i deci­siva de les com­pe­ti­ci­ons que estan en joc.

Aquest equip es mereix tota la con­fiança, con­ti­nuen sent els matei­xos que van gua­nyar tots els títols el curs pas­sat. Per tres par­tits dis­crets o direc­ta­ment dolents que hagin jugat no els podem cru­ci­fi­car, no s'ho merei­xen. La con­fiança en la seva capa­ci­tat de reacció s'ha de man­te­nir intacta. El Barça és el líder de la lliga i està a un pas de pas­sar l'eli­mi­natòria en la Cham­pi­ons. La pressió és més per al Madrid, ja que va segon en la lliga i té la neces­si­tat de gua­nyar-la per jus­ti­fi­car tot els mili­ons inver­tits en un equip que encara no ha demos­trat res de res, per no par­lar de la neces­si­tat que tenen de gua­nyar una Cham­pi­ons la final de la qual es jugarà al mateix San­ti­ago Ber­nabéu.