Rendits al general hivern

La dele­gació de Rússia en els Jocs Olímpics d'hivern que s'han dis­pu­tat a Van­cou­ver va aca­bar en el lloc onze de la llista de meda­lles amb 15 (tres d'or). Qua­tre anys abans, a Torí, els espor­tis­tes rus­sos havien gua­nyat 22 meda­lles (vuit d'or) que havien situat el seu país en el quart lloc de la llista. Com que els Jocs d'Hivern del 2014 es faran al seu país i ja se sap que l'esport és un dels prin­ci­pals ele­ments de la geo­política mun­dial, el pre­si­dent de Rússia no es va estar de sug­ge­rir que els res­pon­sa­bles del fracàs havien de ple­gar. Dit i fet. El pre­si­dent del comitè olímpic rus, Leo­nid Tia­gat­xov, ja ha pre­sen­tat la dimissió. Visca la inde­pendència dels comitès olímpics naci­o­nals res­pecte dels poders públics! I no és que jo reclami aquesta inde­pendència, és que la Carta Olímpica la pro­clama. I el que és encara pit­jor, en el Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) n'hi ha molts que s'ho cre­uen. Tia­gat­xov va ser minis­tre rus d'Esports del 1995 al 1999 i el 2001 va pas­sar a diri­gir el comitè olímpic rus. Més inde­pen­dent, impos­si­ble.

Tia­gat­xov ha ple­gat perquè els seus espor­tis­tes han gua­nyat un terç menys de meda­lles que qua­tre anys abans. Què hau­ria de fer el pre­si­dent del comitè olímpic d'un país que per cin­quena edició con­se­cu­tiva dels Jocs d'Hivern no gua­nya res? Ple­gar? El rus plega perquè perd meda­lles. Si no en gua­nyes cap, no tens res a per­dre. Això és el que passa amb el Comitè Olímpic Espa­nyol (COE), que manté els resul­tats. «Zero pata­tero» des d'aquell dia de l'hivern del 1992, a Albert­vi­lle, quan Blanca Fernández Ochoa va gua­nyar el bronze en eslàlom. I encara sort que van enxam­par dopat Johan Mueh­legg, i les seves tres meda­lles d'or van des­a­parèixer del pal­marès.

A Madrid ja ho tenen assu­mit que la neu i el gel no és cosa seva. Diuen que els falta tra­dició en aquests esports. Tra­dició i diners per inver­tir-hi. Hi ha molts esports en què no hi havia tra­dició abans del 1992 i el mana del pla ADO va cap­gi­rar el procés. L'hivern, però, dura molt poc. Un pavelló, una pis­cina o una pista d'atle­tisme es poden cons­truir a qual­se­vol indret. Els esports d'hivern s'han de fer on s'han de fer. No hi ha lloc per als invents. No hi ha manera de fer ren­di­bles les inver­si­ons a curt i mitjà ter­mini, que és el que interessa als res­pon­sa­bles públics, amb uns càrrecs que tenen data de cadu­ci­tat. A més, com escri­via l'altre dia un dels peri­o­dis­tes madri­lenys que més can­ten els èxits espa­nyols, Juan Mora: «No hi ha cap escàndol social perquè haguem tor­nat sense res. I tam­poc és qüestió que cada meda­lla ens surti per una mili­o­nada.» No cal afe­gir res més. Com Napoleó i Hit­ler, s'han ren­dit al gene­ral hivern.