Ibrahimovic davant el bisturí

M ai em dei­xarà d'esgar­ri­far la capa­ci­tat del bar­ce­lo­nisme per obrir en canal els seus cracks de manera cíclica i com­pul­siva. Ara és Zla­tan Ibra­hi­mo­vic, fa dos anys va ser Titi Henry i en fa vint era Ronald Koe­man. Hi ha una certa con­tumàcia en l'error, perquè són molts els exem­ples de juga­dors esbu­de­llats per la impaciència o la falta de cri­teri, que aca­ben demos­trant el seu talent.

Estre­lles, clas­ses mit­ja­nes, plan­ter, ningú s'escapa al judici sumaríssim. A Koe­man li deien «vaca lle­tera», Bakero era «Patra­sic» i a Xavi, cone­gut per alguns com el «flo­rero», molts li hau­rien fir­mat el traspàs –bon vent i barca nova!– l'estiu del 2008 jun­ta­ment amb Ronal­dinho i com­pa­nyia per pre­vi­si­ble, irre­lle­vant i amor­tit­zat. Ara, en canvi, Xavi és el millor Xavi, és la clau de l'estil Barça, insubs­tituïble en l'onze de Guar­di­ola i fa dos anys al podi de la Pilota d'Or i el FIFA World Player.

També n'hi ha que ja han sen­ten­ciat Ibra­hi­mo­vic i el volen fac­tu­rar l'estiu que ve. És el típic cas de fit­xatge estran­ger, que costa una mili­o­nada, no ren­deix tant com en el seu antic equip i esgota ver­ti­gi­no­sa­ment el crèdit de l'afició i –per extensió– de l'entorn. És irri­tant sen­tir xiu­lets o alguns qua­li­fi­ca­tius dedi­cats a un juga­dor que fa anys que demos­tra el seu enorme talent, fins i tot durant els seus pri­mers mesos en l'equip blau­grana.

I no obs­tant això, és inne­ga­ble que ara mateix Ibra perd totes les com­pa­ra­ci­ons. Els seus 14 gols no li per­me­tran arri­bar als 30 d'Eto'o en la lliga pas­sada. És el fit­xatge més car de la història del Barça (45 mili­ons més Eto'o) i el ren­di­ment no és excel·lent. Messi juga a pocs metres d'ell i quasi el dobla en gols. L'Ibra de l'Inter va fer 25 gols i 24 assistències l'any pas­sat.

Si aquests fos­sin els argu­ments del fis­cal, l'advo­cat defen­sor podria argu­men­tar que el mateix val per a l'Eto'o de l'Inter (10 gols). Nova lliga, nous com­panys, nous sis­te­mes, falta d'adap­tació i, ine­vi­ta­ble­ment, menor ren­di­ment. També seria un ate­nu­ant la com­pa­ració del Barça actual amb el del tri­plet, menys bri­llant, menys voraç i menys corró per als rivals. I també seria útil recórrer als 15 gols de Cris­ti­ano Ronaldo (mega­es­tre­lla, 96 mili­ons) o als 17 (només tres més) d'un gole­ja­dor insa­ci­a­ble com Villa. O, fins i tot, a la pecu­li­a­ri­tat d'un nou que afe­geix als gols mar­cats 8 assistències de gol, una menys que Messi, però unes quan­tes més que Villa (3), Ronaldo (5) o Eto'o (4).

Facin l'exer­cici de vigi­lar els movi­ments que Ibra­hi­mo­vic fa al llarg d'un par­tit bus­cant la pas­sada en pro­fun­di­tat, a l'esquena de la defensa. Comp­taríem amb els dits d'una mà les que li arri­ben en con­di­ci­ons i perdríem el compte sumant les vega­des que el timing de la pas­sada el deixa en fora de joc, les que el seu movi­ment és apro­fi­tat per a una jugada alter­na­tiva o les que sim­ple­ment no li arri­ben. Aquest i altres aspec­tes del joc que afec­ten el seu ren­di­ment, com ara la seva con­nexió amb Messi, són molt millo­ra­bles amb temps i més com­pe­ne­tració.

Amb Ibra no hi ha pro­ble­mes fut­bolístics, ni males rat­xes que no es resol­guin amb una mica de temps per acon­se­guir l'encaix a l'equip, a l'estil de joc de l'equip i en la lliga. En tot cas, s'haurà de veure si el suec pot aca­bar d'assi­mi­lar el trànsit de ser l'estre­lla de l'equip (o la selecció) amb tots els honors a ser el gre­gari de luxe del número u del món. Però si la relació esforç-recom­pensa és accep­ta­ble –i no el sacri­fi­quen abans– no hi haurà cap pro­blema.