El Barça i CR9

La lliga arriba a l'hora de la veri­tat, la de la pressió màxima, la dels par­tits simul­ta­nis, els tran­sis­tors a l'ore­lla i els rumors sobre male­tins. Que­den dues jor­na­des i encara no hi ha campió. El Barça i el Madrid han sor­tit de la clas­si­fi­cació. Tots dos tenen xifres rècord (93 i 92 punts, res­pec­ti­va­ment) i con­ti­nuen sumant; tots dos estan per sobre dels 90 gols mar­cats, i més que en faran; i el forat res­pecte al pri­mer per­se­gui­dor (el qua­li­fi­ca­tiu fa riure) és de 25 punts, de moment. Però no hi ha campió. I només n'hi haurà un. L'altre es que­darà en blanc.

El millor que es pot dir dels dos equips, en aquesta tes­si­tura, és que no enga­nyen. Tots dos s'estan mos­trant tal com són, el que són. El Barça és un equip en el sen­tit més ampli del terme, i avança gràcies al seu fut­bol ofen­siu, ela­bo­rat i soli­dari. I el Madrid –o pot­ser hauríem de dir el Real Cris­ti­ano– és la seva estre­lla i aquesta èpica numan­tina que esborra del seu voca­bu­lari la paraula ren­dició.

Les dues últi­mes jor­na­des han estat un par­tit de ten­nis vir­tual, en què l'un i l'altre han fet ser­vir els seus millors cops per tras­pas­sar-se la pressió. El Madrid, tocat per la res­posta blau­grana a Vila-real, va fer una altra pas­se­jada per la cor­nisa con­tra l'Osa­suna al Ber­nabéu. L'error gar­ra­fal de Mas­soud amb la por­te­ria buida i l'ins­tint assassí de Ronaldo (dos gols) li van per­me­tre recu­pe­rar la fe, i amb aquesta fe i tres gols més del por­tuguès soli­tari (pilota llarga i ja t'ho faràs) els de Pelle­grini van superar (una altra remun­tada) la seva prova de foc al camp del Mallorca.

A l'altre cos­tat de la pista, Messi també ha afe­git qua­tre gols al seu compte estel·lar (31) de la cam­pa­nya, però l'esprint final dels blau­grana no s'explica només amb un nom propi. El número u mun­dial en va fer dos a Vila-real i dos més con­tra el Tene­rife, però la pri­mera part al camp del Vila-real (0-3) és de les que enllus­tren el col·lec­tiu, és el cop de puny sobre la taula des de tota la geo­gra­fia de l'equip. Els gols de Messi, sí, però els de Xavi, Bojan (2) i Pedro en moments clau, les assistències (Alves 3 i Xavi 2), l'ela­bo­ració i la for­ta­lesa col·lec­tiva també figu­ren en el deno­mi­na­dor comú de les dues victòries.

La pròxima anda­nada (aquesta simultània demà a les nou del ves­pre) porta el Barça al camp del Sevi­lla. L'últim Sevi­lla-Barça és un altre d'aquells par­tits que es recor­den mesos després per l'exhi­bició de fut­bol i supe­ri­o­ri­tat que va fer el Barça el dia de l'eli­mi­nació copera, tot i el 0-1 final. Avui, tots els culers fir­ma­rien repe­tir el resul­tat, però cada par­tit és una història per escriure. Lla­vors, la victòria i l'exhi­bició van arri­bar amb Ibra­hi­mo­vic al ter­reny de joc i Bojan a la ban­queta. Demà, els papers es podrien can­viar o, com a mínim, el paper de Bojan.

Feia dos mesos que esperàvem l'apor­tació de Bojan en el tram final del curs i els seus gols, per fi, estan arri­bant i són deter­mi­nant en aquests últims par­tits. Està en un moment dolç i Guar­di­ola, que té pocs cabells, però ni un pel de xim­ple, ho està apro­fi­tant donant-li minuts i res­pon­sa­bi­li­tat. És just, és una bona notícia i és un dels secrets d'aquest equip. Tots comp­ten, tots sumen, tots són impor­tants. Ho és Bojan, com ho és Maxwell –un altre titu­lar al Sánchez Pizjuán– en absència d'Abi­dal, com ho ha estat Ibra durant molts mesos. Plan­te­jar ara un dilema Bojan-Ibra­hi­mo­vic no té cap més sen­tit que el més pur opor­tu­nisme. La pri­mera tem­po­rada del davan­ter suec, amb 21 gols, 9 assistències, algu­nes lesi­ons ino­por­tu­nes i sense pre­tem­po­rada amb l'equip, és més que cor­recta, és bona. El balanç no el can­vi­a­ran aquests últims par­tits.