Inseparables

Ricky i Jordi Trias són una de les pare­lles inse­pa­ra­bles del ves­ti­dor blau­grana. Sem­pre ple­gats, i a punt per fer broma, ells exem­pli­fi­quen el bon ambi­ent que es res­pira en l'equip de Xavi Pas­cual. I en la nit pari­senca van ser ells els que van exer­cir de mes­tres de cerimònies impro­vi­sats, en la cele­bració que el club va orga­nit­zar a l'hotel Mar­ri­ott. Després de recu­pe­rar for­ces, sopant a peu dret –això sí, entre foto i foto i autògraf i autògraf–, el micròfon va ser seu. Pri­mer, fent de spe­akers, pre­sen­tant un per un tots els juga­dors de la plan­ti­lla i, després, llançant-se al kara­oke, com­par­tint esce­nari amb el discjòquei. Incan­sa­bles, no van parar d'ani­mar una festa que es va allar­gar fins a altes hores de la mati­nada. Una nit d'abraçades i de feli­ci­ta­ci­ons, com­par­tida per fami­li­ars, amics i també afi­ci­o­nats, que per uns minuts van poder acos­tar-se als seus ídols i tocar, també, una copa que va pas­sar de mà en mà. Uns segui­dors més con­tents que un gínjol que també van poder com­par­tir alguns minuts amb noms il·lus­tres del bàsquet blau­grana com ara Andrés Jiménez, Fer­ran Martínez i Rodrigo de la Fuente –campió de l'Euro­lliga el 2003–, que també es va des­plaçar des de Roma per viure una altra nit màgica. També hi va ser el juga­dor de l'equip de fut­bol Xavi Hernández, que va pro­ta­go­nit­zar, amb el pre­si­dent Joan Laporta, Piqué, Puyol, Bojan i Bus­quets, un autèntic viatge llam­pec per estar al cos­tat dels de Xavi Pas­cual. El mig­cam­pista vallesà, san­ci­o­nat amb vista a l'últim par­tit de lliga, va ser l'únic que es va que­dar a París, men­tre la resta tor­na­ven cap a Bar­ce­lona.

Va ser, també, una nit d'imat­ges. Com la dels ger­mans Sergi i Roger Gri­mau o la dels ger­mans Qui­que i Víctor Sada, objecte d'un munt de feli­ci­ta­ci­ons pel par­tidàs del base bada­loní en la final. Segu­ra­ment Papa­loukas es recor­darà d'ell. O de la cele­bració, més serena, de Basile, el veterà de la plan­ti­lla i un dels més feliços de la nit. Feia anys que per­se­guia aquest somni i, som­ri­ent, asse­gut envol­tat d'amics i fami­li­ars, sem­blava pair amb calma el que molts encara estan assi­mi­lant. Que són cam­pi­ons d'Europa i, a més, amb una auto­ri­tat incon­tes­ta­ble. Una final sense el pati­ment que se li pres­su­posa a un par­tit tan deci­siu. Una final per dis­fru­tar.

L'afició es va poder foto­gra­fiar amb la copa i els juga­dors, que es van fer un fart de sig­nar autògrafs