Els 50 punts, a l'abast a Elx

El Girona té la primera ocasió real d'assolir la xifra màgica i enllestir la feina

L'angoixa pot ser un mal aliat de l'Elx, que encara somia en l'ascens

Els gironins encadenen tres derrotes a fora i volen trencar aquesta ratxa

El Girona és a una sola victòria d'arri­bar al mig cen­te­nar de punts, una xifra que gene­ral­ment sol garan­tir la per­manència i aquesta tem­po­rada no en serà l'excepció. Tri­om­far avui al Martínez Valero equi­val­dria a enlles­tir la feina perquè la jor­nada està plena d'enfron­ta­ments direc­tes a la zona baixa i hi ha una pila d'equips que dei­xa­ran d'obte­nir dos o tres punts. Per als de Julià, l'esce­nari ideal hau­ria estat que l'Elx no s'hi jugués ben res, però l'última victòria dels il·lici­tans con­tra el Celta (1-0) els ha reac­ti­vat i encara fan números per pujar a pri­mera divisió (són a cinc punts del segon i a qua­tre del ter­cer, que s'enfron­ten entre ells). L'aspecte a explo­tar, doncs, serà l'estat d'angoixa del rival, que es pot posar nerviós si el rellotge corre i no s'avança en el mar­ca­dor.

El Girona va tran­si­tar molt ràpida­ment entre els 20 i els 30 punts i encara ho va fer més de pressa entre els 30 i els 40. Se li està resis­tint, però, el següent canvi de dígit. Ara està immers en dues males sèries que ha de tren­car. Una és la de tres sor­ti­des segui­des sense pun­tuar (Vila-real B, 2-0; Cadis, 2-0, i Celta, 2-1) i l'altra és la d'encai­xar gols massa ràpida­ment (ha començat els cinc últims par­tits a remolc del rival perquè ha rebut un gol abans del pri­mer quart d'hora). Resol­dre aquesta ava­ria seria un pri­mer pas per jugar amb els ner­vis d'un rival al qual Julià con­si­dera «un molt bon bloc» i del qual també va des­ta­car «la il·lusió» pel fet d'estar immers en l'objec­tiu més ambiciós de tots com és l'ascens. Com en el par­tit con­tra l'Hèrcu­les, Julià va insis­tir en la neces­si­tat que té el Girona per moti­var-se i ser el màxim de com­pe­ti­tiu.

Julià deixa entreveure més canvis en l'onze

«Vull guanyar aquest partit i ho vull fer d'una manera determinada. Pot haver-hi algú que pensi que sóc un il·luminat. M'és igual. Vull que quedi clar que l'entrenador va a Elx amb la voluntat clara de guanyar. Dit això, especuleu el que vulgueu amb l'alineació.» Amb aquesta reflexió, Julià va deixar entreveure que hi pot haver una petita revolució en l'onze. De fet, hi serà perquè no hi és Matamala. I tampoc hi hauria estat Moha si Jose s'hagués recuperat de la gastroenteritis. Només amb això sol, ja queda clar que el tècnic haurà de retocar la defensa (Òscar Álvarez podria entrar a l'eix i Migue situar-se en el lateral esquerre; l'altra alternativa és posar directament Moha al lateral per mantenir la parella Cañas-Migue a l'eix) i també el mig del camp (Dorca té tots els números per ocupar l'absència de Matamala i la teoria diu que Juanma serà el recanvi de Moha). El tècnic, però, podria acabar de fer una sacsejada més important a l'onze. Ahir, l'expedició va entrenar-se al migdia sense novetat a la ciutat esportiva del Vila-real, on després va dinar. Va arribar a Elx cap a les 7 de la tarda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.