Investigar

Ha emer­git la guerra bruta en la pre­cam­pa­nya del Barça. Un dia, algú inver­teix temps i diners a bus­car alguna cosa que pugui tacar l'hones­te­dat d'algun pre­can­di­dat, encara que sigui de tras­cantó, i, en lloc de donar la cara i expo­sar el que es cre­gui relle­vant, es fil­tra als mit­jans perquè siguin ells els que s'embru­tin les mans. Algú sem­pre acaba fent aquest ser­vei. Per les raons que sigui. Quan hi ha dis­pu­tes pel poder això passa. No ens n'hem d'escan­da­lit­zar, però tam­poc ens n'hem d'enor­gu­llir. Afor­tu­na­da­ment, hi ha meca­nis­mes perquè la veri­tat s'acabi sabent en més o menys mesura. Però sol pas­sar que, men­tres­tant, el debat se cen­tra en qüesti­ons que afec­ten l'hono­ra­bi­li­tat d'algú. Per tant, que sigui certa o no una acu­sació no és el més impor­tant, perquè les cam­pa­nyes solen durar menys que els meca­nis­mes per acla­rir-la. Per inves­ti­gar la vida de la gent es neces­sita temps i diners. Alguns diuen que és l'obli­gació dels mit­jans de comu­ni­cació. La rellevància d'inves­ti­ga­ci­ons d'aquesta mena, però, sem­pre és rela­tiva.

Hi ha casos, en canvi, que són exem­plars, i en tenim també en relació amb el club blau­grana. És el cas de la inves­ti­gació que va fer el soci Lluís de Val en relació amb la pos­si­ble per­ti­nença o no d'Ale­jan­dro Eche­varría, lla­vors cunyat del pre­si­dent Laporta i direc­tiu del club, a la Fun­dació Fran­cisco Franco, cosa que el pre­si­dent havia negat en assem­blea. De Val va obte­nir pro­ves docu­men­tals irre­fu­ta­bles de la per­ti­nença d'Eche­varría a la fun­dació fran­quista i, en lloc d'ama­gar-se en l'ano­ni­mat i de fil­trar-ho a algun mitjà de comu­ni­cació, va con­vo­car una roda de premsa, va donar la cara, va denun­ciar la fal­se­dat de les afir­ma­ci­ons d'Eche­varría i Laporta i va lliu­rar les pro­ves als mit­jans perquè en fes­sin la difusió que con­si­de­res­sin adi­ent a la mag­ni­tud del cas. Exem­plar. Aque­lla feina la podríem haver els mit­jans, és cert. Però el més impor­tant és que la veri­tat es va saber i que es va fer d'una manera ètica i trans­pa­rent.

No és aquest el cas en què, sobre­tot, el pre­can­di­dat Marc Ingla i el pro­mo­tor de Jaume Fer­rer, el pre­si­dent Joan Laporta, han denun­ciat la pos­si­ble vin­cu­lació con­trac­tual d'una empresa de San­dro Rosell amb un polític bra­si­ler ficat en un cas de cor­rupció. Aquest dos­sier va arri­bar a més d'un mitjà de comu­ni­cació, però només ha sor­tit publi­cat en un bloc d'inter­net. I ja tenim la pre­cam­pa­nya emmer­dada. No se sap si es con­ti­nuarà per aquest camí. Seria una pena. És ben pro­ba­ble que tot­hom tin­gui alguna taca en el seu currículum: algun negoci que ha anat de mal borràs, algun con­flicte labo­ral, una mala com­pa­nyia en alguna ini­ci­a­tiva... D'això en devia saber alguna cosa Joan Oli­ver, el direc­tor gene­ral del Barça que va fer inves­ti­gar els seus vice­pre­si­dents, entre ells Jaume Fer­rer, que ha pas­sat d'enfron­tar-se a Laporta a ser el seu can­di­dat i sem­bla que també a accep­tar la con­tinuïtat d'Oli­ver si gua­nya les elec­ci­ons.

És una pena, a més, que el con­flicte, que aca­barà als tri­bu­nals, hagi tin­gut l'alta­veu d'una de les pre­can­di­da­tu­res, la d'Ingla, que ha pre­sen­tat més pro­pos­tes i que ha exhi­bit més idees en aquesta pre­cam­pa­nya. Però el llen­guatge i la lleu­ge­resa que ha tin­gut Ingla en aquest afer no són els adi­ents. I també és una llàstima que la pre­can­di­da­tura que també té un pro­grama molt tre­ba­llat i que també ha expo­sat idees i pro­pos­tes que valen la pena ser escol­ta­des i valo­ra­des, la de San­dro Rosell, hagi hagut d'aca­bar entrant en el debat de les des­qua­li­fi­ca­ci­ons, encara que sigui per dir prou. El debat de les pro­pos­tes és prou interes­sant si no es vol caure en sim­pli­ca­ci­ons i tòpics. Però, uns més que altres, no han vol­gut evi­tar que les diferències per­so­nals, sovint pro­pe­res a l'odi, i les des­qua­li­fi­ca­ci­ons interes­sa­des hagin aflo­rat sobre el debat cons­truc­tiu. Afor­tu­na­da­ment, però, seran els socis els que pas­sa­ran comp­tes el 13 de juny. Espe­rem que ells sí que mirin pel bé del club.