El llistó puja a Mestalla

El Barça torna avui a València, l'única ciu­tat de la Lliga de la qual guarda bon record aquesta tem­po­rada. Allà, al camp del Lle­vant, del cuer ina­pel·lable, va acon­se­guir l'única victòria com a visi­tant, ja fa dos mesos i mig, i aquesta dada és la que explica que ara esti­gui a qua­tre punts del Madrid.
La cre­di­bi­li­tat blau­grana a fora és gai­rebé inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la de casa, però aquesta nit es tro­barà un rival en una situ­ació molt pit­jor, immers en una crisi pro­funda, quasi de caràcter ins­ti­tu­ci­o­nal. Ni un ni l'altre ja no poden cedir més punts: el València perquè ha de fre­nar la cai­guda lliure; el Barça perquè no ha de per­dre de vista el líder, a una set­mana de rebre els blancs al Camp Nou.

Frank Rijka­ard salu­darà un vell amic seu i del bar­ce­lo­nisme, Ronald Koe­man, que segu­ra­ment mai no haurà vol­gut tant la der­rota del Barça com avui. És tanta la neces­si­tat valen­ci­a­nista que la reacció sem­bla obli­gada.

5 par­tits sense mar­car
L'equip xe acu­mula cinc par­tits com­plets sense mar­car ni un gol, a 19 minuts de batre la pit­jor sequera rea­lit­za­dora de la seva història. Koe­man, que només du set par­tits a la ban­queta de Mes­ta­lla, ja comença a veure qüesti­o­nada la seva feina. Fora d'Europa i setè a la Lliga, a 10 punts del pri­mer, el València espera tren­car aquesta dinàmica con­tra el Barça. "Pot ser el punt d'inflexió que neces­si­tem", va afir­mar Koe­man, que recu­pera Albelda, Edu, Baraja i Joaquín.

El Barça és cons­ci­ent que toparà amb un València ferit, però con­fia a rati­fi­car els símpto­mes de recu­pe­ració que ha mos­trat les últi­mes jor­na­des. És a dir, més pressió, joc col·lec­tiu i velo­ci­tat en la cir­cu­lació de pilota. A aquest crei­xe­ment s'hi afe­geix la recu­pe­ració de dos pun­tals com Eto'o i Deco.

A excepció d'Henry, Rijka­ard dis­po­sarà del gruix de la plan­ti­lla i això fa que l'ali­ne­ació tin­gui diver­ses incògni­tes, a par­tir de la titu­la­ri­tat o no de Ronal­dinho, a qui va dema­nar "sacri­fici". Sense ell, l'onze ini­cial quasi surt sol, amb Ini­esta a la davan­tera. Amb ell, alguna peça que rut­lla ha de caure: ¿Xavi? ¿Deco, que encara no ha estat titu­lar després de la lesió? ¿Touré, que està a una tar­geta de la sus­pensió? "Podria ser que el reservéssim per al Madrid", va afir­mar Rijka­ard.

"Com més fort millor"
En tot cas, jugui qui jugui, el tècnic holandès va dema­nar als seus homes que entrin al par­tit "com més fort millor". No ho va dir perquè sí, sinó tant pels dos gols encai­xats abans del minut cinc en els dos dar­rers par­tits com pel que sig­ni­fi­ca­ria per al València veure que les coses se li tor­cen ràpid.

Amb tot, Rijka­ard va voler treure pressió al matx asse­gu­rant que és un par­tit "impor­tantíssim, però no clau". "Que­da­ran mol­tes jor­na­des, tot i que sí que és veri­tat que men­tal­ment faríem un pas enda­vant", va valo­rar.

Si fos així, el Barça dei­xa­ria enrere aquell 29 de setem­bre al Ciu­tat de València, última victòria a domi­cili, i podria afron­tar la visita del Madrid amb molta més tran­quil·litat. No seria un cop d'auto­ri­tat, va indi­car Rijka­ard, satis­fet amb els últims esde­ve­ni­ments a Can Barça i a l'espera de veure l'horitzó culer més nítid.