La mesura del refredat

Amb un avís de refre­dat, com qui ester­nuda i nota picor al coll, arran de la nit a la fresca a Vila-real, el Barça vol anul·lar qual­se­vol símptoma de con­gestió a Ibrox Park. Pot­ser no és el millor esce­nari, tenint en compte les bai­xes tem­pe­ra­tu­res de Glas­gow –cel tapat i 12 graus a l’ater­rar ahir a la ciu­tat esco­cesa; es pre­ve­uen tres graus aquesta nit– ni per les absències de pes de l’equip davant un rival pre­ci­sa­ment de múscul i lluita. Però és el que el calen­dari mana i, de fet, la pri­mera ocasió per posar peu i mig a la segona fase de la Cham­pi­ons. En cas con­trari, la clas­si­fi­cació encara no peri­lla­ria –Lió i Stutt­gart no s’han estre­nat–, tot i que el lide­rat que­da­ria en mans d’un país que s’anun­cia des de l’aero­port com “la millor nació petita del món”. Això és auto­es­tima.

Guerra fut­bolística
La tra­jectòria blau­grana al Grup E està sent fins ara impe­ca­ble, amb dues victòries, però les lesi­ons han anat debi­li­tant la con­sistència del bloc, espe­ci­al­ment a domi­cili. Sense Touré, Márquez ni Deco, el Barça s’ha que­dat des­pu­llat de mala llet i d’enver­ga­dura, per bé que no de fut­bol. La qüestió és si amb la pilota n’hi haurà prou avui per sor­tir ven­ce­dor d’un ter­reny minat com el del Ran­gers, expert en par­tits tra­vats. “Serà una guerra fut­bolística”, va decla­rar Xavi diu­menge. “Espe­rem un par­tit de molta inten­si­tat, físic, ple d’exigència”, va dir en altres parau­les ahir Txiki Begi­ris­tain, que va lamen­tar el dar­rer tren­ca­ment fibril·lar de Deco: “És un han­di­cap impor­tant perquè estava molt moti­vat i en forma. Un juga­dor recu­pe­ra­dor com ell és bàsic”.

Una advertència
Amb Xavi i Ini­esta segurs, Gud­john­sen és el qui té més opci­ons de con­for­mar la tri­pleta d’un mig­camp que se les haurà amb una falsa línia de 5 lide­rada per Thom­son i el capità Fer­gu­son, i amb dues ban­des ofen­si­ves. La pressió d’aquesta zona del Ran­gers, de xoc una vegada i una altra, pot ser asfi­xi­ant, tal com li va pas­sar al Cel­tic al derbi de dis­sabte. Allà, els pro­tes­tants van demos­trar que comen­cen a recu­pe­rar-se de dues tem­po­ra­des per obli­dar, amb el final del fallit pro­jecte de Paul le Guen i el retorn a l’espe­rit tra­di­ci­o­nal del club. “La gole­jada al seu rival acèrrim és una advertència. Tor­nen a ser l’equip de referència a Escòcia”, va valo­rar Txiki.
Al con­trari que el seu pre­de­ces­sor, els tècnics Smith i McCoist han cons­truït un bloc del dar­rere cap enda­vant i tot­hom a Ibrox se sap de memòria la defensa: Hut­ton a la dreta, Cuéllar i Weir a l’eix i Papac per l’esquerra, amb McGre­gor a la por­te­ria. Han encai­xat poquíssims gols i no es tan­quen gaire. Caldrà veure si avui són igual de valents davant Messi, Henry i Ronal­dinho, en la seva enèsima rea­pa­rició. El bra­si­ler voldrà rei­vin­di­car-se davant els més de 50.000 afi­ci­o­nats que ompli­ran l’estadi i pot ser que sigui més neces­sari que mai a pilota atu­rada. Es per­fila una bata­lla d’estils, però Ron­nie té el do de la falta directa, el remei talentós en dies per abri­gar-se com el d’avui.