Amb fam i sense Henry

Sense Thi­erry Henry, que final­ment no s’ha pogut recu­pe­rar de la farin­gi­tis vírica que té, el Barça torna avui, onze anys després, a El Molinón de Gijón, on l’última vegada va gole­jar l’Spor­ting per un con­tun­dent 1-4. Aque­lla llu­nyana tem­po­rada 1997-98, el con­junt blau­grana va començar la Lliga amb sis tri­omfs seguits, situ­ació que dista molt de l’actual: ter­cera jor­nada del cam­pi­o­nat i pri­mera revàlida per a un equip que s’exi­geix la pri­mera victòria després dels pírrics resul­tats ini­ci­als. El que es pres­su­po­sava un inici de cam­pi­o­nat idíl·lic, amb visita al Numància i par­tit al Camp Nou con­tra el Racing, ha aca­bat depa­rant un insu­fi­ci­ent balanç d’1 punt de 6 pos­si­bles.

Pep Guar­di­ola demana paciència, con­vençut que l’equip millo­rarà les seves pres­ta­ci­ons a mesura que pas­sin els dies, els entre­na­ments, els par­tits i arri­bin les victòries. Men­tres­tant, res­pon amb una bar­reja de sor­presa i resig­nació als debats d’importància qüesti­o­na­ble que es gene­ren al vol­tant de l’equip. Que si Messi és indi­vi­du­a­lista, que si Eto’o està des­co­ne­gut, que si Bojan no compta...

Pre­ci­sa­ment la baixa con­fir­mada d’Henry, que ahir tam­poc es va entre­nar amb el grup, dóna opci­ons de jugar al jove crac de Linyola, defen­sat nova­ment pel tècnic davant la insistència dels peri­o­dis­tes. “Hi con­fiem molt i la tem­po­rada és molt llarga”, deia per enèsima vegada l’entre­na­dor, que nega que hi hagi pressió per començar a sumar de tres en tres... “Però hem de gua­nyar ja”, mati­sava imme­di­a­ta­ment.

El de Sant­pe­dor podria con­fiar la punta esquerra de l’atac a Andrés Ini­esta, o això es dedu­eix de les seves decla­ra­ci­ons: “És un juga­dor dese­qui­li­brant i sem­pre que sigui pos­si­ble és pre­fe­ri­ble tenir-lo a prop de l’àrea rival”. Si bé fer pronòstics amb les ali­ne­a­ci­ons de Guar­di­ola és com a mínim arris­cat, el man­xec podria ocu­par una de les tres posi­ci­ons d’atac, dei­xant Keita i Touré com a acom­pa­nyants de Xavi, i modi­fi­car el 4-3-3 habi­tual en un 4-4-2 enco­bert.

Pel que fa a la defensa, tot i que Márquez ja està com­ple­ta­ment recu­pe­rat de la farin­gi­tis, Piqué podria ser l’acom­pa­nyant de Puyol a l’eix defen­siu. Abi­dal (si no entra Martín Cáceres) també tor­narà al late­ral esquerre després de per­dre’s el par­tit con­tra l’altre Spor­ting.

Onze ini­cial a banda, Guar­di­ola espera un par­tit dife­rent del de Sòria. “Total­ment dife­rent; el rival és un equip més dinàmic i atre­vit, que genera mol­tes oca­si­ons però que també en con­ce­deix”. Amb tot, la seva prin­ci­pal pre­o­cu­pació és el mateix Barça. “Espe­rem con­ti­nuar la línia dels últims par­tits, encara que sí que hem de millo­rar en alguns aspec­tes”.

I aquests aspec­tes són: “ser més con­tun­dents”, “millo­rar la pressió al davant” i “pren­dre’ns l’estratègia com una cosa per­so­nal perquè no ens facin gol”, diu un Guar­di­ola meti­culós, que repassa els vídeos dels par­tits per con­ti­nuar grei­xant aquest Barça.