L’amargor de Messi

La ple­ni­tud i la feli­ci­tat de Leo Messi al Barça s’està con­ver­tint en frus­tració i amar­gor quan juga amb l’Argen­tina. El davan­ter blau­grana no dis­fruta amb l’albi­ce­leste i ja ha començat a rebre for­tes crítiques, agreu­ja­des amb la der­rota ahir al Para­guai per 1-0, la quarta dels últims cinc par­tits, que li com­plica encara més l’accés al Mun­dial de Sud-àfrica 2010. “Lio­nel és una ombra del que bri­lla al Barça”, sen­ten­ci­ava l’influ­ent diari Olé, després del seu dis­cret paper con­tra el Bra­sil i a camp para­guaià.

I no ha estat perquè el 10 blau­grana no ho hagi inten­tat ni s’hagi pre­pa­rat, ni per males con­di­ci­ons cli­ma­tològiques o de la gespa, i això encara aug­menta més la sen­sació de decepció. En un excés de moti­vació o mal pres­si­o­nat per Mara­dona, Messi es va per­dre en juga­des d’ell con­tra tots. “No va tro­bar la posició ni la pilota. Obses­si­o­nat a acu­mu­lar gam­be­tas, no va adver­tir que algu­nes bones arren­ca­des merei­xien la pas­sada i no el xoc amb un defen­sor”, des­cri­via amb duresa Olé, que no ama­gava les penúries gene­rals de la selecció. “Inde­fen­sa­ble. Trista, sense com­promís ni estratègia, depri­mida. Cul­pa­bles? Tots, tots”, retra­tava el mateix diari.
La rea­li­tat és que Messi va empren­dre ahir el viatge de tor­nada a Bar­ce­lona amb l’Argen­tina cin­quena del grup sud-ame­ricà pre­mun­dial, en posició de repesca, a falta de només dues jor­na­des. Té un punt menys que l’Equa­dor, quarta, i un més que l’Uru­guai i Veneçuela. L’Argen­tina juga a casa el 10 d’octu­bre con­tra el Perú, últim, i el 13 a l’Uru­guai, que haurà visi­tat l’Equa­dor. Veneçuela rep el Para­guai i juga al Bra­sil, totes dues ja clas­si­fi­ca­des.

Si l’Argen­tina quedés final­ment en el lloc de la repesca –con­tra el quart de la Con­ca­caf, que podria ser Mèxic, Hon­du­res o Costa Rica– seria una mala notícia per al Barça, perquè per­dria Messi una set­mana, amb par­tits el 14 i el 18 de novem­bre, a pri­ori dies per des­can­sar. A més, el dia 24 el Barça rep l’Inter a la Cham­pi­ons Lea­gue i el 28 o 29 el Madrid a la Lliga. Aques­tes hipòtesis que­den lluny encara i Pep Guar­di­ola se cen­tra ara a veure com aterra el juga­dor i mirar de recu­pe­rar-lo, si tot ple­gat li està afec­tant. Al club se l’espera avui, a l’entre­na­ment de la tarda, tot i que és una incògnita si viat­jarà demà a Getafe. Les vega­des que va pas­sar la tem­po­rada pas­sada, va ser con­vo­cat i va jugar uns minuts a la segona part.

Paral·lela­ment al cas Messi, al Déu Mara­dona se li està aca­bant el temps per reac­ci­o­nar. La premsa argen­tina, sem­pre bene­vo­lent amb el seu astre, l’ha situat a la diana i l’acusa de no haver sabut armar un equip i d’haver fets massa tombs a l’ali­ne­ació. “Des dels 15 anys sento crítiques. No m’afec­ten. Men­tre tin­gui una gota de sang llui­taré perquè l’Argen­tina es clas­si­fi­qui”, va dir. Per una part, super­ve­te­rans com Verón, per l’altra, novells abso­luts i, sobre­tot, inca­pa­ci­tat per cons­truir un mig­camp equi­li­brat i cre­a­tiu. És aquí on Messi no troba prou com­pli­ci­tats, com sí que té al Barça. I Mara­dona no l’ajuda gaire.