Golejats per la crisi

“Per dig­ni­tat pro­fes­si­o­nal i espor­tiva, perquè portàvem mesos tre­ba­llant amb molt d’esforç i poca recom­pensa, perquè és l’esport que esti­mem i perquè dar­rere d’aquest club hi ha molts socis i afi­ci­o­nats que ens han aju­dat”. Són els motius d’Ivan Sanz, el tècnic del Mataró d’hoquei patins, per jus­ti­fi­car la seva decisió i la de la plan­ti­lla de con­ti­nuar fins a final de tem­po­rada tot i que el pas­sat 15 de març la direc­tiva els va comu­ni­car que dei­xava de pagar les nòmines pac­ta­des.

La crisi col­peja fort l’esport i equips de dife­rents dis­ci­pli­nes s’han vist greu­ment afec­tats pels pro­ble­mes econòmics, com el cas d’un HC Mataró que veu peri­llar el seu futur.

Els blanc-i-blaus viuen un moment agònic però van deci­dir seguir enda­vant: “Ens estem entre­gant al màxim, com sem­pre”, asse­gura Sanz a l’AVUI.​CAT, i ben cert el Mataró va gua­nyar els tres par­tits de la OK Lliga que va jugar des de la fatídica data. No va ser sufi­ci­ent per evi­tar el des­cens a Pri­mera Cata­lana però sí per pre­pa­rar en bones con­di­ci­ons la final a 4 de la Copa de la CERS que aquest cap de set­mana han gua­nyat a Llo­ret. “Un cop assu­mits el des­cens i el fet de no cobrar, crec que arri­bem a la final en un gran moment; el títol seria una recom­pensa a l’esforç bru­tal que hem fet”, asse­gu­rava dies abans Sanz. No s'equi­vo­cava.

Però mal­grat la victòria, la final haurà estat un final d’etapa. A banda de l’adéu del tècnic asturià després de 12 anys de dedi­cació al club –“el sento com si fos meu”, diu sense ama­gar la tris­tesa– mar­xarà el capità Jordi Bartrés, un dels esten­dards de l’equip. La resta de juga­dors tenen lli­ber­tat per nego­ciar amb altres clubs i és pro­ba­ble que es vis­qui un estiu mogut a l’hora de refer la plan­ti­lla. Men­tres­tant, el club segueix afer­rant-se a la vida i apro­fita el cap de set­mana per tro­bar patro­ci­na­dors que l’aju­din a “començar a sor­tir de la crisi”.

Com es pot enten­dre que tot un semi­fi­na­lista de la segona màxima com­pe­tició euro­pea no pugui pagar els seus juga­dors? L’entre­na­dor del Mataró reco­neix que la situ­ació els va aga­far per sor­presa: “Es fa difícil d’assu­mir i d’expli­car que una ciu­tat com Mataró, amb tanta indústria, no sigui capaç de man­te­nir el nos­tre pres­su­post, un dels més bai­xos de l’OK Lliga, però aquest és un esport mino­ri­tari, que genera pocs recur­sos per als patro­ci­na­dors, i els clubs modes­tos en paguen les con­seqüències”.

Els pro­ble­mes del Mataró són cal­cats als que es viuen al Cer­da­nyola, el club degà de l’hoquei patins, que ha anun­ciat una reta­llada que li impe­deix com­plir els com­pro­mi­sos adqui­rits amb la plan­ti­lla. Als juga­dors encara se'ls deu les dues últi­mes men­su­a­li­tats, pen­dents que el club rebi la sub­venció muni­ci­pal. Tot i això, l'equip va deci­dir con­ti­nuar jugant sense cobrar fins a finals de tem­po­rada “per res­pecte a l'afició i pel bé de l'hoquei, esport al qual hem dedi­cat gran part de les nos­tres vides”, tal com deien en un comu­ni­cat. “Cal un anàlisi del que està pas­sant i rea­jus­tar-nos a la rea­li­tat”, raona Sanz.

Ho saben prou bé a Mont­cada. La ciu­tat valle­sana compta amb un dels equips amb més història dins del fut­bol sala català, un esport el crei­xe­ment del qual anava de la mà dels patro­ci­nis d’empre­ses de la cons­trucció. Quan la crisi entra per la porta, la història surt per la fines­tra. Després d’un estiu ambiciós i un inici pro­me­te­dor a la Naci­o­nal A (ter­cera cate­go­ria esta­tal), l’equip va començar a per­dre pis­to­nada, a la pista i als des­pat­xos. El desem­bre es va tan­car l’aixeta dels paga­ments amb l’argu­ment que l’Ajun­ta­ment no havia fet efec­tiva la sub­venció i després de tres mesos d’incer­tesa bona part de la plan­ti­lla va deci­dir ple­gar. Només van seguir sis juga­dors i es va com­ple­tar l’equip amb juve­nils. El des­cens ha sigut ine­vi­ta­ble i el futur es veu fosc, molt fosc, si bé fa deu dies els juga­dors van rebre part dels diners pac­tats.

“Desen­ga­nyats no és la paraula, seria millor dir desin­for­mats. El pre­si­dent no ha donat la cara, sem­pre ha actuat per mitjà d'un inter­me­di­ari”, explica David Jiménez, un dels inte­grants de la plan­ti­lla. “Els que vam deci­dir seguir ho vam fer perquè fa molts anys que som al club, volíem llui­tar fins al final i a més a aques­tes alçades de la tem­po­rada és pràcti­ca­ment impos­si­ble tro­bar equip”, afe­geix.

Hoquei patins, fut­bol sala... però també esports de mas­ses com fut­bol i bàsquet. La crisi no res­pecta res i ha afec­tat dues ins­ti­tu­ci­ons històriques com són el Bàsquet Man­resa i el Ter­rassa FC. Al Vallès Occi­den­tal seguei­xen mirant el futur amb neguit i no només per la situ­ació espor­tiva (zona baixa del grup ter­cer de la Segona B). A l’espera de saber si reei­xirà alguna de les ofer­tes per com­prar els drets fede­ra­tius del club, la des­a­pa­rició segueix sent un perill molt real. Els admi­nis­tra­dors judi­ci­als han de començar el procés de liqui­dació i d’aquí un mes i mig hi haurà reso­lució.

A Man­resa, si més no, viuen un petit mira­cle. Els pro­ble­mes econòmics no han aca­bat, tot el con­trari, però l’equip amb un dels pres­su­pos­tos més bai­xos de la com­pe­tició té ben a prop la pos­si­bi­li­tat de clas­si­fi­car-se pel playoff al títol de l’ACB. Un fet impen­sa­ble quan l’estiu pas­sat es va crear la cam­pa­nya Tots Som Man­resa, una ini­ci­a­tiva que tenia l’objec­tiu d’acon­se­guir el finançament neces­sari per man­te­nir l’equip a la màxima cate­go­ria mit­jançant la venda de samar­re­tes.