Cap a Roma

En un final antològic, amb un xutàs d’Ini­esta parabòlic que es va colar per l’escaire de Cech, en l’única ocasió clara blau­grana, quan ja pas­sa­ven tres minuts dels 90, el Barça es va clas­si­fi­car per a la finalíssima de Roma. L’espera el Manc­hes­ter Uni­ted. Heroic, extra­or­di­nari. L’equip català havia vist com Abi­dal era expul­sat a mitja hora del final, com el Chel­sea es man­te­nia impertèrrit amb l’1-0 d’Essien, fort de debò, no com al Camp Nou, i amb oca­si­ons per sen­ten­ciar, amb deci­si­ons arbi­trals més pro visi­tants que caso­la­nes. Però, de cop, el destí va pen­sar en la pro­posta de Guar­di­ola, el fut­bol alli­be­rat de pors, i el premi va arri­bar, a base de man­te­nir la fe, després de 180 minuts de duríssima eli­mi­natòria.

Quan el guió del que va pas­sar l’any pas­sat a Old Traf­ford estava en la ment de tots, un gol al des­compte, que tan sovint pre­mia mes­quins, va recom­pen­sar el millor con­junt de la tem­po­rada –no ahir–. Com el Dream Team a Kai­sers­lau­tern.
Aquest va ser el guió final. Com ales­ho­res, fa ja 17 anys, Guar­di­ola i tota la ban­queta van córrer cap al man­xec. Pinya monu­men­tal a la zona de segui­dors culers. Allò era la feli­ci­tat. El Barça més bell ja tenia èpica, el moment de saber patir, perquè va patir molt al segon temps, prou per pre­sen­tar-se viu a l’ins­tant defi­ni­tiu, al cop de puny par­ti­cu­lar d’Ini­esta, el més cas­ti­gat a pun­ta­des.

Així, el Barça afe­girà Roma 2009 a Berna 1961, Sevi­lla 86, Wem­bley 92, Ate­nes 94 i París 2006. Qua­tre finals –i de moment dos títols– en els últims 20 anys. Una més que el Madrid i el Manc­hes­ter, tan­tes com la Juve i només menys que el Milan. En els 30 anys ante­ri­ors, la mei­tat. Només jugava el campió de Lliga, cert, però també era un tor­neig bas­tant més asse­qui­ble. El Barça està dei­xant enrere la madri­di­tis i a Europa és admi­rat. L’estigma per­de­dor ha fet un gir molt impor­tant, per més que molts culers encara no s’ho cre­guin.

Des dels càntics soro­llo­sos dels 3.000 culers i seguint amb l’ali­ne­ació, el Barça va ser valent. A l’eix defen­siu, amb les bai­xes de Márquez i Puyol, Guar­di­ola va resol­dre l’entre­llat amb la decisió més atre­vida i no va apos­tar per un cen­tral nat ni per un home d’última línia. Touré va ser qui va acom­pa­nyar Piqué i a la pràctica va fer un par­tit digne. No és segur que fos la millor tria perquè des­ves­tia una mica el pivot. Hid­dink també va treure pit, amb l’entrada d’Anelka per Mikel i, tot i que el francès no fos deci­siu, el Chel­sea va ser més poderós.

Al Barça li va fal­tar pre­cisió i un punt més d’ener­gia. La cir­cu­lació no era prou ràpida per des­fer la tera­nyina blue i Messi dese­qui­li­brava lluny de l’àrea. El Chel­sea sem­pre tenia un home per cor­re­gir l’even­tual acció de l’argentí, que va començar pel cen­tre com al Ber­nabéu. Però no es va asso­ciar amb el mig­camp. Terry li va mar­car la línia, va enco­ma­nar els com­panys i va cohi­bir una mica els visi­tants. Con­tro­lava el Barça, però era poc pro­fund i massa horit­zon­tal. I sent així, els locals vivien còmodes, i van tenir la sort que en un rebot mal­gir­bat més enllà de la fron­tal, tapat per un defen­sor, Essien va cla­var la volea al tra­ves­ser i dins. Un golàs.

El Barça es va des­cen­trar, no va tro­bar vies clares i a la con­tra el Chel­sea va posar con­tra les cor­des Valdés, pro­vi­den­cial. A la represa, l’equip seguia des­en­cer­tat a l’última fase. La soli­da­ri­tat dels locals era enco­mi­a­ble i freqüenta­ven Valdés. En una d’aques­tes puja­des, Anelka va enso­pe­gar davant Abi­dal. I Hen­ning va expul­sar-lo. Que­da­ven 25 minuts i s’impo­sava una gesta. Guar­di­ola va situar Keita al late­ral esquerre i Messi a la mitja punta. Ine­vi­ta­ble­ment, el par­tit es va tren­car. Podia caure el segon –Anelka va tenir un parell de caval­ca­des davant Touré–, però el Barça no es va fer enrere. Va seguir obrint joc, va seguir patint en el reple­ga­ment i va reco­llir la glòria quan gai­rebé ningú hi creia. Aquest equip té àngel.

Per lle­gir la crònica del minut a minut clica aquí. (Per un pro­blema tècnic la trans­missió minut a minut ha que­dat inter­rom­puda just abans del final del par­tit)