Esports

Una candidatura guanyadora

Si la candidatura tanca l’acord amb Aragó i supera el referèndum, el COI és el primer interessat que sigui l’escollida

Es tria amb “diàleg”

La despesa de Putin a Sotxi 2018 va canviar el procés d’elecció

Dos últims grans obs­ta­cles sepa­ren Bar­ce­lona i Cata­lu­nya d’obte­nir la seva segona nomi­nació olímpica de la història, aquesta vegada d’uns Jocs d’hivern, després de la recor­dada cita del 1992. No són menors, però, si se sal­ten, els que han tre­ba­llat i tre­ba­llen en el pro­jecte són fran­ca­ment opti­mis­tes, tot i que altres ciu­tats i regi­ons de gran rellevància en els esports d’hivern aspi­ren al mateix objec­tiu. La posició de Javier Lambán, que fa invi­a­ble de moment l’acord polític que demana el COI, i el resul­tat del referèndum del 24 de juliol mar­ca­ran defi­ni­ti­va­ment el futur olímpic d’una aven­tura que va néixer amb Jordi Hereu el 2010, quan Bar­ce­lona bus­cava encara fórmu­les i esde­ve­ni­ments per refer­mar la seva influència al món.

Vladímir Putin, l’home que intenta cap­gi­rar l’ordre mun­dial, ja va fer el mateix en el movi­ment olímpic. El seu faraònic pro­jecte de Sotxi 2018, els mili­ons que va gas­tar per convèncer els mem­bres del COI, les ins­tal·laci­ons que va alçar del no-res i el dèficit que va dei­xar, no només econòmic sinó de sos­te­ni­bi­li­tat, amb mol­tes infra­es­truc­tu­res aban­do­nes, van convèncer final­ment el pre­si­dent del COI, Tho­mas Bach, que calia cap­gi­rar com­ple­ta­ment el sis­tema de les nomi­na­ci­ons olímpi­ques. Així va néixer l’Agenda 2021, que incloïa, entre altres aspec­tes, una nova fórmula per triar les ciu­tats o regi­ons que orga­nit­za­rien els Jocs del futur. El resul­tat d’aquest canvi radi­cal ja s’ha vist en les nomi­na­ci­ons dels Jocs de París 2028, Los Ange­les 2032 i Bris­bane 2034. L’elecció va ser directa després d’un procés de nego­ci­ació que va incloure, fins i tot, un acord entre les dife­rents ciu­tats interes­sa­des per repar­tir-se els Jocs cada qua­tre anys sense fer-se nosa.

El diàleg

Per als Jocs del 2030, el que està fent el COI es coneix com a “procés de diàleg”. A Cata­lu­nya va començar quan el con­sul­tor de l’orga­nisme olímpic Gil­bert Felli va pre­sen­tar a Bue­nos Aires el 2019 un pri­mer informe que ava­lava la pos­si­bi­li­tat de fer uns Jocs als Piri­neus amb els nous paràmetres, que incloïen la pos­si­bi­li­tat de por­tar pro­ves a altres països amb un objec­tiu clar, l’estalvi econòmic que això supo­sava. Ara està lite­ral­ment pro­hi­bit aixe­car ins­tal·laci­ons que en el futur no siguin ren­di­bles. El COI, a més, es com­pro­met a inver­tir 700 mili­ons per a totes les des­pe­ses ope­ra­ti­ves de la cita olímpica. La decisió sobre quina serà la seu dels Jocs es podria pren­dre l’any vinent a la sessió del COI que tindrà lloc a Bom­bai (Índia) entre el maig i el juny.

Els pri­mers Jocs que es van idear, per al 2022, pre­ve­ien que totes les pro­ves d’esquí es farien a La Molina, La Mase­lla i Baqueira-Beret, i les de gel, a Bar­ce­lona i ciu­tats pro­pe­res. Però en els pri­mers infor­mes hi havia com­pe­ti­ci­ons que eren impos­si­bles de fer si no es por­ta­ven fora de Cata­lu­nya. La nova agenda del COI ho can­vi­ava tot, però la situ­ació política d’Espa­nya i Cata­lu­nya també farà que el pro­jecte doni un tomb defi­ni­tiu.

El 2019, quan el COI comença el “diàleg” amb el govern català, que havia aga­fat les reg­nes dels Jocs després que Ada Colau tanqués l’ofi­cina olímpica, Pedro Sánchez adver­teix Quim Torra que la can­di­da­tura ha d’incloure Aragó. El govern espa­nyol no pot per­me­tre en aquell moment, en ple procés, que Cata­lu­nya es quedi un pro­jecte d’aquest abast. La pro­posta de Sánchez, amb tot, per­met sal­var alguns esculls tècnics, ja que hi havia pro­ble­mes d’ubi­cació en pro­ves com ara el pati­natge de velo­ci­tat, l’esquí de fons i el biatló, a banda dels salts i els tram­po­lins.

Un cop resolt l’encaix d’Aragó, també juga a favor de la can­di­da­tura cata­lana la presència de Pere Miró com a direc­tor gene­ral del COI. Aquesta set­mana s’ha con­ver­tit en asses­sor de Bach després d’anun­ciar la seva jubi­lació, fet que ja no l’obliga a ser inde­pen­dent. També ha gua­nyat pes en el comitè Joan Antoni Sama­ranch Sali­sachs, que, després dels Jocs de Pequín d’aquest 2022, ha estat nome­nat vice­pre­si­dent. És també un ferm defen­sor de la can­di­da­tura, sobre­tot entre els empre­sa­ris de la ciu­tat, que és el sec­tor on més bé es mou el fill de l’antic pre­si­dent del COI.

Bar­ce­lona és un altre fac­tor clau en la cons­trucció d’una can­di­da­tura gua­nya­dora. Els Jocs del 1992 van ser un punt d’inflexió i el COI con­fia que els del 2030 ho puguin ser a l’hora d’imple­men­tar la seva nova agenda d’uns Jocs sos­te­ni­bles. També a través de Bar­ce­lona apa­reix un altre fac­tor en aquest relat gua­nya­dor: Sara­jevo. A través de la dele­gació de la Gene­ra­li­tat als Bal­cans, es va con­tac­tar amb el govern bosnià i l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat per mirar d’aixe­car de les runes les ins­tal·laci­ons dels Jocs del 1984. La relació entre Sara­jevo i Bar­ce­lona és ben cone­guda. Després de la guerra, la capi­tal va ser el Dis­tricte 11 de la ciu­tat cata­lana. L’acos­ta­ment entre Sara­jevo i Bar­ce­lona va ser previ, evi­dent­ment, a la invasió de Rússia a Ucraïna, però ara mirar de por­tar els Jocs a Bòsnia és un altre punt a favor.

Pel que fa a la pro­blemàtica sobre la neu al Piri­neu, el mateix Felli va fer un informe en què es mos­trava impres­si­o­nat per la tec­no­lo­gia de les esta­ci­ons cata­la­nes per tal de resol­dre aquesta pro­blemàtica de manera sos­te­ni­ble.

13.01.10
Jordi Hereu
anuncia que Barcelona aspirarà a organitzar els Jocs d’hivern del 2022 juntament amb el Pirineu.
24.07.22
La consulta
sobre els Jocs del 2030 tindrà lloc en algunes comarques del Pirineu i serà vinculant per al govern.

Història de tres ciutats

En les últimes setmanes les tres ciutats i regions candidates a oposar els seus models al de Barcelona, Catalunya i Aragó han confirmat que tiren endavant els seus projectes. Es tracta de Salt Lake City, Vancouver i Sapporo. La primera va superar Denver en la votació del comitè olímpic dels EUA per la cursa cap al 2030. Que Los Angeles sigui la seu dels Jocs d’estiu del 2028 no ha fet tirar enrere els seus promotors, tot i que el COI podria recomanar-li o fins i tot concedir-li els Jocs del 2034 i escollir Barcelona per al 2030. Salt Lake City té totes les instal·lacions ja fetes dels Jocs del 2002, un dels pocs d’hivern que han generat beneficis als organitzadors.

Al Canadà, Vancouver, seu del 2010, també manté el procés de diàleg amb el COI, però hi ha oposició interna al projecte, sobretot de grups ecològics, que reclamen un referèndum per a l’octubre d’aquest any. L’alcalde diu que no hi ha temps per tirar-lo endavant. Veurem. A Sapporo, seu dels Jocs del 1972, no hi haurà consulta. L’última enquesta revela un suport superior al 52% a la candidatura, però potser no arriba en el seu millor moment, perquè el record de Tòquio 2021 no és el millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia