Aquest Barça, sí

El Barça es va des­ta­par davant la seva afició ahir amb motiu del Tro­feu Joan Gam­per, com mana la millor tra­dició bar­ce­lo­nista. Des­car­tada la volun­ta­ri­e­tat d’ama­gar les seves car­tes en el pobríssim debut de la Lliga a San­tan­der, l’equip blau­grana va sor­tir al Camp Nou per inten­tar posar una mica de llum a les ombres que va pro­jec­tar a El Sar­di­nero i dis­cu­tir l’allau de crítiques que va ins­pi­rar aque­lla gens ins­pi­rada actu­ació.

La maneta (5-0) que li va cla­var a l’Inter és un indi­ca­dor tan fia­ble com el 4-0 al Bayern al Gam­per d’ara fa un any. La intenció era bona, però l’Inter d’ahir no seria el pro­to­tip de rival en un duel de Cham­pi­ons, ni en l’onze (cap titu­lar diu­menge pas­sat a la Lliga ita­li­ana) ni en la inten­si­tat.

En canvi, el Barça s’hi va posar de debò, com si volgués pre­sen­tar les seves autènti­ques cre­den­ci­als, com si volgués anun­ciar, aquest cop sí, l’inici d’una nova etapa. I no va tri­gar a fer-ho, ahir amb Márquez i Deco al titu­lar i amb Henry i Gio­vani escor­tant Ronal­dinho en l’atac.

El jove mexicà va inten­tar emu­lar aquell Gam­per de fa dos anys en què Messi es va pre­sen­tar en soci­e­tat davant el Juven­tus de Cape­llo. I així va forçar el penal que Ronal­dinho va con­ver­tir en l’1-0 –sense cele­bració i dedi­cat al mala­gua­nyat Puerta–, i així va fer el golàs del 2-0, tren­cant-li la cin­tura al defen­sor i afu­se­llant Toldo. Per cert, en totes dues juga­des, el penal i la cin­tura tren­cada, el par­te­naire de Gio­vani va ser Chivu, fit­xatge frus­trat del Barça aquest estiu.

En tot cas, el més impor­tant dels dos gols va ser que es van ori­gi­nar en dues recu­pe­ra­ci­ons de pilota (Xavi i Touré) allà on es recu­pe­ra­ven fa dos i tres anys, a camp con­trari, a prop de l’àrea rival. Una nove­tat a des­ta­car, com ara el ter­cer gol, que va arri­bar com un obús des de 30 metres pro­ce­dent de la bota dreta de Touré.

Els qua­tre nous fit­xat­ges (Milito a la segona part) van debu­tar, però l’ivorià va ser dels més des­ta­cats del par­tit en totes les face­tes, xutant, rema­tant de cap amb perill, recu­pe­rant pilo­tes, llançant con­tra­a­tacs a l’esquena de la defensa rival i també en dues o tres pas­sa­des inte­ri­ors.

Una espe­rançadora carta de pre­sen­tació, com espe­rançadora també va resul­tar l’actu­ació d’Henry, ver­ti­cal, magis­tral en l’un con­tra un, amb alguns eslàloms des­ta­ca­bles, només li va fal­tar mar­car.

Ini­esta, en una gran jugada de Messi, i Motta de cap (l’últim gol al Barça?) van cul­mi­nar el mar­ca­dor a la segona part, però pot­ser van ser més notícia els 90 minuts de Deco, suplent en el debut de la Lliga i titu­lar ahir, però sobre­tot un Deco moti­vat, intens i fins i tot core­jat per la grada, que com tot l’equip –tècnic inclòs– va tre­ba­llar per mos­trar la seva millor cara.

Ara només cal que man­tin­guin aquesta línia davant rivals i en par­tits de veri­tat.