L’últim tren de l'Espanyol

Cuers. Prou con­tun­dent perquè molts aco­tin el cap i el pes­si­misme cir­culi amb encara més inten­si­tat a l’Espa­nyol. Però la Lliga no ha aca­bat i el calen­dari ofe­reix l’última opor­tu­ni­tat. Arriba l’hora dels duels direc­tes, de demos­trar real­ment si l’equip blanc-i-blau mereix con­ti­nuar a Pri­mera o si no té prou nivell. La distància ara són set punts i la paraula mira­cle apa­reix per defi­nir la gesta que neces­si­ten els homes entre­nats per Poc­het­tino, obli­gats a apro­fi­tar l’últim car­tutx. Començant diu­menge vinent con­tra el Mallorca.

El ‘Tour­ma­let’ és història. Millors sen­sa­ci­ons que resul­tats. Es va merèixer més con­tra Sevi­lla, Madrid i, sobre­tot, Vila-real, men­tre que la victòria al derbi ha estat tan històrica com insu­fi­ci­ent. Sí, els tres punts sumats de 12 pos­si­bles millo­ren els dos de la pri­mera volta, però els resul­tats dels rivals dei­xen clar que el botí és escàs. Hi havia l’opor­tu­ni­tat d’afe­gir una injecció de moral, però l’efecte del Camp Nou només va durar una set­mana. Abans d’afron­tar els qua­tre rep­tes, la per­manència era a dos punts i, un cop superat, ara és a set després de la remun­tada del Mallorca ahir con­tra el derbi. I sent cuers per pri­mera vegada. “Fa mal la situ­ació en què estem i més sent cuers. Pot­ser per un tema més psi­cològic que una altra cosa, perquè entre ser penúltim i últim hi ha poc canvi, però fa mal”, va indi­car el vice­pre­si­dent Joan Collet.

El cop moral rebut a Vila-real és dels que cos­ten de superar. Oca­si­ons clares, penal inclòs, domini, supe­ri­o­ri­tat i cap punt al sarró amb 3.000 segui­dors a la gra­de­ria. Ni l’efecte Tamudo va ser el revul­siu. El de Santa Coloma també va gau­dir d’una clara opor­tu­ni­tat, però va sem­blar con­ta­giat de l’infor­tuni número u, que res­pon al nom de Luis García. Diu­menge vinent, pri­mera de les finals clares amb el Mallorca de rival. Els bale­ars mar­quen la fron­tera de la per­manència amb un marge de set punts, ave­rage a part i difícil de remun­tar per culpa del 3-0 de la pri­mera volta. Veient la sequera dels pun­tes blanc-i-blaus, sem­bla invi­a­ble recu­pe­rar un marge de tres gols.

L’equip i l’afició
La set­mana següent tocarà Pam­plona. L’Osa­suna sem­blava reac­ci­o­nar, però ahir va res­sus­ci­tar l’Spor­ting. Serà la segona etapa d’un calen­dari en què el Dépor és l’únic con­vi­dat de la zona pri­vi­le­gi­ada. Això sí, amb Montjuïc d’esce­nari. En set jor­na­des, els blanc-i-blaus veu­ran pas­sar l’últim tren i caldrà veure si són capaços de pujar-hi o si el pes de veure’s a set punts passa fac­tura. Segons expli­quen els juga­dors, no hi ha pressió més forta que la per­manència. La càrrega de frus­tració és tan intensa que marca cada par­tit, sabent que es juga fins i tot amb el futur de l’enti­tat, a més del propi. Mallorca, Osa­suna, Numància, Racing, Spor­ting i Betis són els des­a­fi­a­ments que vénen enca­de­nats, menys difícils però molt més trans­cen­den­tals que el ‘Tour­ma­let’.

La situ­ació de l’Espa­nyol és tan dramàtica que fa set­ma­nes que ningú fil­tra la data d’inau­gu­ració ni res de vin­cu­lat al nou estadi. Cal sal­var la cate­go­ria com sigui i des del club es tre­ba­lla per asse­gu­rar una bona presència de públic, ara que el marge de reacció és mínim. Gua­nyar o plo­rar. “Ja fa unes quan­tes set­ma­nes que s’està tre­ba­llant perquè no baixi l’estat actual de bona relació entre equip i juga­dors, perquè el més impor­tant és que no llanci ningú la tova­llola. Quan hi ha hagut xiu­lets i coses així, l’equip ho nota i ha aca­bat a Segona”, va recor­dar un Collet que va apun­tar la neces­si­tat d’un intens debat intern quan s’acabi la tem­po­rada. Caldrà veure si a Pri­mera o a Segona.