A semifinals

Arri­bar a semi­fi­nals era l'objec­tiu. També era pre­vi­si­ble que els ale­manys, acos­tu­mats a com­pe­tir com sigui i on sigui, actu­a­rien amb la pressió i el con­ven­ci­ment habi­tu­als. I sense rega­lar res. Tot­hom ho sabia. El Barça i Guar­di­ola també. 4-0 és un gran resul­tat per anar per Europa. Dóna tran­quil·litat. I demos­tra una supe­ri­o­ri­tat clara. Molt clara. El marge era ampli i con­for­ta­ble, però sense massa con­ces­si­ons si es volia cami­nar cap a la semi­fi­nal. Només a un pas de la final de la lliga de cam­pi­ons. Guar­di­ola ho va veure des de la llotja. A l'anglesa i estal­vi­ant-se la pers­pec­tiva nefasta que tenen habi­tu­al­ment les ban­que­tes als camps de fut­bol. Pep Guar­di­ola, vigi­lat per la UEFA per redi­mir el seu pecat de pro­tes­tar ober­ta­ment una acció clara que l'àrbi­tre no va voler xiu­lar en el par­tit d'anada al Camp Nou, es movia inquiet al seu seient de la llotja. Sort que els seus veïns ja el conei­xen. Unzue i Esti­arte van haver d'escol­tar-lo durant els noranta minuts. Hi estan acos­tu­mats. Saben com és. Saben com entén la seva feina i ja se sap que el fut­bol sem­pre li aporta argu­ments i refle­xi­ons de tota mena. Ahir, a més, amb la impotència de no poder expres­sar-ho direc­ta­ment. La seva capa­ci­tat oratòria es va mani­fes­tar a través d'inter­me­di­a­ris. Sor­to­sa­ment el mis­satge no es va dis­tor­si­o­nar. Era pre­vi­si­ble. Conei­xen el seu llen­guatge i tenen tots ple­gats els con­cep­tes molt assu­mits. Inte­ri­o­rit­zats. Pep Guar­di­ola sem­pre viu amb passió els par­tits. El d'ahir també. O encara més, però sense poder pas­se­jar-se arran de gespa ni con­tac­tar amb els seus juga­dors. Va ser menys expres­siu. La llotja no per­met massa ale­gries. Només el gol de Keita el va fer aixe­car del seu seient. Els de la UEFA l'han cas­ti­gat. I aquest és un càstig dur per a Guar­di­ola. Sepa­rar-lo dels juga­dors i del ter­reny de joc en un par­tit com el d'ahir és com arren­car-li un quei­xal. Amb resig­nació i con­tem­plant el par­tit es van con­su­mir els noranta minuts. El par­tit no va tenir cap toc dramàtic mal­grat un gol mati­ner en la segona part. Els ale­manys van fer el seu paper. Van mos­se­gar, però la res­posta blau­grana movent la pilota i fent-los córrer va donar con­sistència al joc blau­grana. Molt con­trol i poques rema­ta­des a por­te­ria. El Barça no va fer por a Munic. El Bayern, en canvi, va sor­tir ate­mo­rit del Camp Nou. El Barça ho va saber fer ahir a Munic. Va ser pràctic. El Liver­pool va estar a punt de fer-ho al camp del Chel­sea. Ara els blau­grana es tro­ba­ran amb Drogba, Lam­pard i com­pa­nyia per dis­pu­tar-se un lloc en la final de Roma. Ave, Cèsar...