Higuaín rescata el Madrid

El Madrid va acon­se­guir ahir una victòria balsàmica que allu­nya, de moment, el fan­tasma del ces­sa­ment del tècnic Manuel Pelle­grini, amb tres punts que li per­me­ten, a més, engan­xar-se a la rutina de la Lliga i afron­tar sense una ansi­e­tat extra­or­dinària l’impor­tant com­promís de dimarts vinent a San Siro.

El cert, però, és que la victòria davant el Getafe (2-0) no per­met rela­xar-se, ja que el con­junt entre­nat per Míchel es va con­ver­tir en un aliat ines­pe­rat per no saber apro­fi­tar l’estat d’ànim amb què l’equip blanc va ini­ciar el par­tit –li tre­mo­lava tot–, ni la supe­ri­o­ri­tat numèrica que li va con­ce­dir el col·legiat quan al minut 27 va expul­sar Albiol amb ver­me­lla directa per des­plaçar Sol­dado durant una con­tra visi­tant.

Míchel, com a juga­dor, es per­dia en les grans cites i ahir el seu equip va ser un calc d’aquest espe­rit per­de­dor. Sens dubte, una opor­tu­ni­tat per­duda per rei­vin­di­car-se en un esce­nari com el Ber­nabéu.

De menys a més
Pelle­grini ja havia avi­sat la vigília que no pen­sava allu­nyar-se gens de la filo­so­fia fut­bolística amb la qual pretén ali­men­tar l’èxit de l’equip, i aquest seguia esta­ve­llant-se con­tra el seu propi mur. Curiós, perquè a par­tir de l’expulsió del cen­tral valencià va ser quan el Madrid va començar a fun­ci­o­nar. La decisió va des­per­tar la grada i els blancs van treure el caràcter per recon­duir un duel ador­mit davant un rival que, sense pas­sar angúnies, es con­for­mava amb l’empat.

Amb deu juga­dors, els locals van tro­bar els espais per­duts, el seu fut­bol va dei­xar de ser enco­ti­llat i els davan­ters van dei­xar enrere l’aire viciat d’ante­ri­ors enfron­ta­ments posant en pràctica una mobi­li­tat que li dona­ria el tri­omf.
Amb Guti a la grada i Raúl a la ban­queta, Higuaín, autor dels dos gols blancs, es con­ver­ti­ria en el pro­ta­go­nista, per rei­vin­di­car un lloc a l’onze titu­lar. L’argentí va mos­trar sem­pre una punta de velo­ci­tat supe­rior als rivals, amb un fut­bol ver­ti­cal i fabri­cant un joc en què Ben­zema es va tro­bar molt més a gust que fins ara.

Trans­cor­re­guts vuit minuts des de la represa, Mar­celo, cada vegada més assen­tat en la seva faceta ofen­siva, va con­nec­tar una pas­sada de 30 metres perquè Higuaín baixés la pilota amb el pit i, després d’aixe­car dues vega­des el cap, l’envi­ava lluny de l’abast d’Ustari. Al cap de tres minuts, el par­tit que­dava sen­ten­ciat en una con­tra conduïda per Ben­zema i que va cul­mi­nar Higuaín. L’argentí tenia gana i va estar molt a prop d’acon­se­guir un hat trick en una jugada simi­lar si el pal no hagués aca­bat rebut­jant la pilota.

El Getafe va trac­tar de reac­ci­o­nar, però Casi­llas va ofe­rir la seva versió més seri­osa. Més fàcil de l’espe­rat, caldrà espe­rar ara a San Siro i al Cal­derón per deter­mi­nar si hi ha reacció.