"Un prestigi merescut"

Exul­tant. Feliç. El pre­si­dent del Barça, Joan Laporta, va des­fer­mar la seva ale­gria pel tri­omf a la Cham­pi­ons abraçant i feli­ci­tant Pep Guar­di­ola i a tots i cadas­cun dels juga­dors quan van anar a reco­llir el tro­feu de cam­pi­ons. Minuts després, Laporta va qua­li­fi­car la tem­po­rada com “la millor de la història del Barça”.

El pre­si­dent blau­grana va dir que estava vivint l’èxit “amb ale­gria i sere­ni­tat. Tinc la sen­sació que hem entrat a la nor­ma­li­tat perquè la història ens ha res­tau­rat el pres­tigi que ens merei­xem. Ja tenim tres Copes d’Europa”. Després d’afir­mar que “aquest és el millor equip de la història del Barça, Laporta va afe­gir que volia “rei­vin­di­car una filo­so­fia cruyf­fista que ja tenia Rijka­ard i que també la té Guar­di­ola, que són alum­nes avan­tat­jats de Johan Cruyff”.

La victòria de Laporta, però, havia estat doble, després que les ges­ti­ons por­ta­des a terme davant la UEFA per­me­tes­sin a José Mon­ti­lla rebre trac­ta­ment de cap d’Estat i a Ernest Benach trac­ta­ment de màxima auto­ri­tat ins­ti­tu­ci­o­nal d’un país. Ras i curt, que esta­ven a pri­mera fila de la llotja de l’Olímpic.

I és que fa 3 anys, a París, va fer mal d’ulls veure Pas­qual Mara­gall, el lla­vors pre­si­dent català, situat mol­tes file­res enrere de la zona noble de la llotja. Val a dir que la millora ha estat fruit de la insistència del Barça, en espe­cial del seu pre­si­dent, que té una prou bona relació amb Mic­hel Pla­tini, el pre­si­dent de la UEFA. Fa tres anys el màxim res­pon­sa­ble de la UEFA era Len­nart Johans­son.

Va ser el tri­omf afe­git al de la llen­gua. Igual com va pas­sar a París, el FC Bar­ce­lona va acon­se­guir –ja en la pri­mera reunió entre clubs i UEFA del 8 de maig per pre­pa­rar la final– que el català fos idi­oma ofi­cial i que la mega­fo­nia l’uti­litzés al nivell de l’anglès o l’italià. No va ser una nove­tat, però fonts del club expli­quen que cada vegada que es dóna el cas cal obrir el mateix front de bata­lla; és a dir, que la UEFA és fle­xi­ble i sen­si­ble al tema però sem­pre que se li recordi opor­tu­na­ment.

Xiu­lets al cas­tellà
Cal dir, també par­lant de la llen­gua, que ahir a Roma la ben­vin­guda als afi­ci­o­nats es va fer en català i en cas­tellà, versió aquesta última que va ser rebuda amb xiu­lets.
En el sopar de gala de dimarts, Laporta va poder pro­nun­ciar el seu dis­curs en francès, anglès, italià i català, tot i que va fer un afe­git impro­vi­sat en cas­tellà “en atenció a la presència d’Ángel María Villar [pre­si­dent de la FEF] i José Luis Asti­a­zarán [pre­si­dent de la LFP]”, segons va expli­car el direc­tiu Xavier Sala i Martín.

En el men­ci­o­nat dis­curs –al qual ha tin­gut accés l’AVUI–, davant la plana major del fut­bol con­ti­nen­tal i mun­dial, Laporta va pre­sen­tar-se com “el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, cone­gut també com a Barça. Som cata­lans, tenim una cul­tura medi­terrània i ens sen­tim pro­fun­da­ment euro­peus, no hem fal­tat mai a les com­pe­ti­ci­ons euro­pees. Sem­pre hem entès el fut­bol com un espec­ta­cle i l’hem vis­cut com una expressió de civisme. [...]. El fut­bol és un mirall que ens per­met veure una àmplia diver­si­tat de gent i la seva par­ti­cu­lar manera de fer. [...] Estem con­tents i orgu­llo­sos de poder viure la sisena final de la nos­tra història. Aquest és el nos­tre com­promís amb el fut­bol i amb els bar­ce­lo­nis­tes. I aquesta és la millor manera de mos­trar la nos­tra cul­tura. La cul­tura cata­lana”.