Dos equips, dos somnis i una semifinal

El teló de les semi­fi­nals s'alça aquesta dimarts a la nit (20.45 h, TVE-1) en un dels tem­ples del fut­bol euro­peu, San Siro. Cara a cara hi haurà dos equips amb poques coses en comú fut­bolísti­ca­ment, amb el Barça defen­sant la pos­sessió de la pilota con­tra un equip que ha asso­ciat el seu nom al d'un fut­bol en què el fi jus­ti­fica els mit­jans. Si espor­ti­va­ment, després del que es va veure en la pri­mera fase, els blau­grana tenen més argu­ments, per moti­vació hi ha un empat tècnic.

L'Inter és un club gran amb resul­tats a Europa d'equip de segona fila. Fa 45 anys que no gua­nya la lliga de cam­pi­ons i 38 que no n'arriba a la final. Els inte­ris­tes, gent soferta, sem­blen devots d'una religió que fa segles que espera un pro­feta que retorni l'equip a la terra pro­mesa, la final. Ara, somien que aquest pro­feta sigui Mou­rinho. El destí els ha posat al davant un equip que també té fe (va que­dar prou clar fa un any a Stam­ford Bridge), però que pre­fe­reix con­que­rir el destí tot sol. La moti­vació del Barça és tan gran com la inte­rista: ser el pri­mer equip des del 1990 que gua­nya dos cops seguits la Cham­pi­ons –l'altre equip milanès, el Milan, va ser el dar­rer a fer-ho–, i fer-ho a l'esce­nari idoni: el Ber­nabéu.

La moti­vació és impor­tant, però ho és més la feina. I el Barça ja se sap que tre­ba­lla com els àngels. Guar­di­ola ha de deci­dir què fa amb un equip que va rebre un cop baix amb la lesió d'Ini­esta, però que recu­pera Ibra i pos­si­ble­ment Abi­dal, que ahir no va rebre l'alta mèdica, però la podria tenir avui. Amb el suec com a refe­rent a la seva antiga llar, Guar­di­ola podria aban­do­nar el sis­tema dels late­rals que fan d'extrems, amb l'opció de Puyol com a late­ral esquerre i en atac donant lli­ber­tat a Messi pel dar­rere i fent caure Keita o Henry per l'esquerra. El francès, fora de forma, en té poques pos­si­bi­li­tats. El sis­tema de l'Emi­ra­tes, en canvi, amb Keita i Pedro als cos­tat de Messi, sem­bla idoni per a un par­tit en què l'Inter podria modi­fi­car el 4-3-3 que li ha donat bons resul­tats últi­ma­ment. Mou­rinho ha cons­truït un equip sòlid, amb un mig del camp amb múscul (Stanko­vic, Cam­bi­asso, Motta), un far que il·lumina (Sneij­der) i dos gole­ja­dors (Eto'o i Diego Milito).

El por­tuguès, però, sap que sor­tint amb tres pun­tes podria rega­lar el mig del camp al Barça i per això tre­ba­lla amb un 4-1-4-1 amb Mai­con al mig del camp, Córdoba de late­ral per dei­xar sem­pre qua­tre homes en defensa i Balo­te­lli i Pan­dev a la ban­queta. Coses del fut­bol, el dia que el Barça pot­ser dei­xarà els late­rals fent de late­rals, l'Inter farà jugar el seu millor late­ral d'extrem. La bata­lla al mig del camp serà clau, tot i que és segur que tindrà la pilota: «La pos­sessió de pilota no m'interessa. Si gua­nya el que més té la pilota, ja hem per­dut», deia ahir Mou­rinho, que ha dis­se­nyat un equip pen­sat per atu­rar el rival i matar amb espais. El Barça, en canvi, vol la pilota. Vol con­ti­nuar fent història fidel al seu estil, ata­cant, només per aquest camí. L'Inter busca recon­ci­liar-se amb la història també fidel al seu estil, basat, en canvi, en el «tot s'hi val». Dos camins ben opo­sats cap a Madrid.