La paradoxa Oliver

Si al FC Bar­ce­lona hi ha una figura que pot dis­cu­tir-li a Joan Laporta el lide­rat en el rànquing de con­trovèrsies i polèmiques mediàtiques, no és cap altra que Joan Oli­ver. Del direc­tor gene­ral cor­po­ra­tiu, que tot just porta 14 mesos en el càrrec, qual­se­vol ciu­tadà atent a l'actu­a­li­tat blau­grana en podria ela­bo­rar un full de ser­veis amb un balanç bas­tant nega­tiu. Para­do­xal­ment, gau­deix d'una alta con­si­de­ració a la cúpula direc­tiva del Barça, reflec­tida en la nòmina.

El cert és que poques coses de les que sur­ten a la llum pública hi aju­den. Aquest estiu, el 19 d'agost, el vice­pre­si­dent econòmic, Joan Boix, des­ta­cava en l'assem­blea de socis com­pro­mis­sa­ris que, per pri­mer cop des del 2003, la des­pesa en sala­ris de per­so­nal no espor­tiu es podia reduir; con­cre­ta­ment en un 3,5%. Segons el pres­su­post pre­sen­tat, durant el pre­sent exer­cici 2009-10 el club pagarà 25 mili­ons d'euros, pels 25,9 mili­ons pagats l'exer­cici ante­rior; tot ple­gat per la rees­truc­tu­ració de per­so­nal i fun­ci­ons dis­se­nyada per Oli­ver. Però menys de dos mesos després Joan Laporta anun­ci­ava en roda de premsa -forçat perquè un diari ja dis­po­sava de la infor­mació- que Oli­ver pas­sava a cobrar 600.000 euros l'any, incen­tius a banda. Boix, com a tre­so­rer, havia sig­nat l'aug­ment uns dies abans.

No només això, perquè l'anunci arri­bava en plena polèmica per les audi­to­ries de segu­re­tat, tota la res­pon­sa­bi­li­tat de les quals l'havia assu­mit el direc­tor gene­ral. Amb el pas dels dies, cal dir que fonts molt pròximes a la polèmica han aca­bat adme­tent que Oli­ver no tenia ni de llarg el cent per cent de la culpa en el cas, que hi havia hagut pressió per tirar enda­vant les audi­to­ries i que al final havia acce­dit a assu­mir igual­ment un xàfec que ara, des de no fa gai­res dies, ja ha escam­pat.

Abans d'entrar a l'enti­tat
Però el cas s'ha repe­tit. Ja ho havien fet en pri­vat alguns direc­tius, però aquesta set­mana el nou tre­so­rer Xavier Sala i Martín va ser el pri­mer d'afir­mar en públic -a RAC 1- que el cas de les audi­to­ries havia estat un "error d'Oli­ver". Acte seguit El Periódico infor­mava que en la junta cele­brada a Per­pinyà s'havia acor­dat que Oli­ver per­ce­bria uns incen­tius de fins a 300.000 euros.

Fonts de la cúpula del club van indi­car ahir a aquest diari que la decisió no es va pren­dre a Per­pinyà, sinó en dues reu­ni­ons de comissió dele­gada i res­po­nent a una intenció ante­rior... i que no es reduïa a Oli­ver. Perquè, de fet, el que es va apro­var és que després del tri­plet i un exer­cici de crisi tan­cat amb bene­fi­cis, tot el per­so­nal del club no espor­tiu, no només el pri­mer equip de fut­bol, cobrés la tota­li­tat dels ingres­sos per incen­tius pre­vis­tos als con­trac­tes. En força casos és al vol­tant del 25% del salari; en el cas d'Oli­ver (i altres alts exe­cu­tius) podria ser del 50%, tot i que d'això no n'hi ha con­fir­mació.

Les fonts abans men­ci­o­na­des insis­tei­xen que la feina d'Oli­ver és "impres­cin­di­ble". Abans de ser fit­xat, de fet. Ell va ser peça clau en la nego­ci­ació que va aca­bar amb la firma del con­tracte de Medi­a­pro, fet que li va faci­li­tar l'accés al càrrec. Però la para­doxa seguirà. A dins ente­nen que els 600.000 euros estan jus­ti­fi­cats per la feina que assu­meix -"Molta més que l'Anna Xicoy"- i pel mer­cat, extrem que rati­fi­quen experts en caçata­lents i alta direcció. A fora no.