Roma val un partidàs

Admi­rat arreu pel seu joc super­la­tiu, amb el 2-6 del Ber­nabéu en boca de tot­hom, amb el culer encara exta­siat per un par­tit que sobre­passa la tem­po­rada, el Barça segueix avui el seu camí a la recerca de la glòria amb una final a Stam­ford Bridge per ser a la finalíssima de Roma. El 0-0 de l’anada al Camp Nou obre el duel d’aquesta nit i el con­junt blau­grana vol ofe­rir un altre acte de per­so­na­li­tat i sor­tir a ata­car, a manar, tot i que el Chel­sea no és el Madrid i a la Cham­pi­ons els petits errors se solen pagar.

Ho sap l’equip i també el bar­ce­lo­nisme, pocs cops tan con­vençut de fer història també a Europa. Ara mateix, sem­bla que no hi ha límits i Pep Guar­di­ola en té molta culpa. El tècnic ha fet qua­llar la fórmula prudència+ambició perquè final­ment apa­re­gui la valen­tia en dies com avui. “Si un equip vol arri­bar a la final, hi arriba”, va dir ahir el tècnic, deter­mi­nant. “Anímica­ment estem molt, molt forts”, es va sen­tir en un pes pesant del ves­ti­dor.

El Barça està pre­pa­rat per haver d’aga­far més d’una via per clas­si­fi­car-se, però entén que no pot aflui­xar per­fil con­tra el rival més poderós física­ment. Això vol dir, en parau­les de Guar­di­ola, “xocar poc, ata­car ràpid i fer gol”. “I córrer i llui­tar molt”, va afe­gir el de Sant­pe­dor, que ja ha deci­dit –no ho va des­ve­lar– qui acom­pa­nyarà Piqué a l’eix defen­siu per les bai­xes de Márquez i Puyol. “Em pre­o­cupa zero”, va dir, per alli­be­rar el triat.

Vari­a­bles mul­ti­pli­ca­des
Si ali­nea Martín Cáceres, l’opció més fac­ti­ble, no ha de tocar res. Si no es refia de l’uru­guaià per a un duel d’aquesta enver­ga­dura, pot situar Abi­dal de cen­tral o fins i tot, diuen algu­nes veus, Touré o Bus­quets. Faci el que faci, és una decisió arris­cada.

Davant, amb Henry amb un cop –ahir es va entre­nar a part–, més a prop de ser des­car­tat que de jugar, Ini­esta pot assu­mir la seva posició i Keita entrar a la medul·lar. Les vari­a­bles al Barça es mul­ti­pli­quen al Chel­sea, però no per lesi­ons o san­ci­ons sinó pels dub­tes de con­fiança lon­di­nencs, que es tra­du­ei­xen en dub­tes estratègics.

Hid­dink ha tret el seu per­fil més pràctic. Si a l’anada l’holandès va assu­mir la infe­ri­o­ri­tat i va mun­tar un cate­nac­cio d’època, aquest ves­pre no és segur que sigui més atre­vit, tot i jugar amb l’escalf del seu estadi i amb la neces­si­tat de mar­car. El tècnic oranje va veure el reci­tal de Madrid i no para de donar-hi vol­tes: tor­nar a omplir el mig­camp o apos­tar per Anelka al cos­tat de Drogba i dei­xar Ballack o Obi Mikel a la ban­queta. Què farà? De fet, té dub­tes també en defensa, en relació amb el mar­ca­dor de Messi. El Barça pot neces­si­tar el seu 10 més ins­pi­rat davant la tera­nyina mus­cu­lada d’un rival que ha demos­trat ofici per com­pe­tir con­tra els millors, passi per moments bons o dolents, invicte a Stam­ford des de l’1-2 d’Eto’o el 2006.

L’expe­dició més gran
Res, però, no ser­virà d’excusa, va avançar Guar­di­ola, ni les esclet­xes a pilota atu­rada ni la con­tra local. I més en un camp petit. “Si no pas­sem serà sim­ple­ment per demèrit nos­tre”, va insis­tir, i només va donar con­cessió a espe­cu­lar, a des­fer els ide­als, en els últims minuts de l’eli­mi­natòria. Si s’arribés a aquest esce­nari vol­dria dir que el Barça tin­dria el passi a l’abast i hau­ria dige­rit posi­ti­va­ment la pallissa al Madrid. “Només pot ser bo. Els elo­gis a aques­tes alçades no afec­ten”, va asse­gu­rar l’entre­na­dor català. “Espe­rem que el subidón del 2-6 ens dugui a Roma”, va assen­tir Begi­ris­tain. Com ells dos, l’expe­dició que va acom­pa­nyar la plan­ti­lla, la més nom­brosa de la tem­po­rada, encapçalada per Joan Laporta i 12 direc­tius i amb el san­ci­o­nat Puyol fent pinya, amb 3.000 culers a Stam­ford, con­fia que l’equip s’abo­qui a un altre par­tidàs. Roma s’ho val.