El ManU torna a la final

L’aspi­rant no li va durar ni un assalt al campió. Con­cre­ta­ment els 11 minuts que el Manc­hes­ter Uni­ted va tri­gar a avançar-se amb dos gols al mar­ca­dor per tan­car defi­ni­ti­va­ment una eli­mi­natòria en què l’Arse­nal, tant a l’anada, en què també va caure per 1-0, com en la tor­nada ha estat molt per sota de les expec­ta­ti­ves. L’equip de Fer­gu­son és el pri­mer con­vi­dat a la final de Roma després de pas­sar per l’Emi­ra­tes Sta­dium amb un aire de supe­ri­o­ri­tat incon­tes­ta­ble per part d’un rival encara molt verd per aspi­rar a grans empre­ses.

La ratxa dels gun­ners –24 par­tits euro­peus sense per­dre a casa– i alguns bons senyals que dar­re­ra­ment havia ofert en la com­pe­tició domèstica feien pre­veure més resistència per part dels locals. Res més lluny, però, de la rea­li­tat. Les bones inten­ci­ons dels homes de Wen­ger es van esvair ben aviat. Exac­ta­ment quan al minut 8 una assistència de Cris­ti­ano Ronaldo des de l’esquerra la va apro­fi­tar Park per obrir el mar­ca­dor. Amb la col·labo­ració, això sí, de l’inex­pert Gibbs, víctima d’una ino­por­tuna rellis­cada.

El Manc­hes­ter, mar­cant a fora, ja tenia l’eli­mi­natòria coll avall i la tran­quil·litat necessària per mar­car el tempo del par­tit. Situ­ació somi­ada que encara va ser més idíl·lica quan només tres minuts després un míssil de Ronaldo en una falta des de fora de l’àrea sor­pre­nia un Almu­nia que va reac­ci­o­nar tard. L’heroi d’Old Traf­ford va fallar en aquesta ocasió i apla­nava el camí cap a la gran final d’un Manc­hes­ter molt supe­rior al llarg dels dos enfron­ta­ments.

El defen­sor del títol va ser una pico­na­dora a l’Emi­ra­tes. Amb una como­di­tat i una auto­ri­tat en certa manera ines­pe­ra­des, va tenir sem­pre el con­trol del par­tit. Sense donar la mínima opció a un rival molt tocat pel cop anímic rebut quan gai­rebé no havia tin­gut temps d’entrar en el par­tit.

Amb un sis­tema defen­siu que feia aigües, un mig del camp que no acon­se­guia tenir la pilota, amb Cesc des­a­pa­re­gut, com
també les seves referències ofen­si­ves, l’Arse­nal no va crear perill, i molt poc, fins l’últim quart d’hora, quan els visi­tants juga­ven en infe­ri­o­ri­tat i va poder mar­car de penal el gol de l’honor. Molt poca cosa per a un equip que tan­carà la cin­quena tem­po­rada con­se­cu­tiva sense tas­tar ni un sol títol.

Els de Wen­ger mai no van donar símpto­mes de reacció. Van topar amb la soli­desa, la fia­bi­li­tat i l’ofici del campió, que encara es va per­me­tre el luxe de mar­car el ter­cer gol, de nou de Ronaldo, l’estre­lla del par­tit, en un con­tra­cop de manual. El Uni­ted aspira ara a ser el pri­mer equip a la història de la Cham­pi­ons que reva­lida el títol. Ahir va mos­trar les seves cre­den­ci­als.