La Masia destrossa la galàxia (0-2)

Quan Mejuto González va asse­nya­lar la fi del par­tit, només els segui­dors més radi­cals del Real Madrid llançaven insults a Joan Laporta, al Barça i a Cata­lu­nya des de la zona de sud de l'estadi San­ti­ago Ber­nabéu. La resta de l'estadi estava més buida que plena. La raó no era altra que el Bar­ce­lona havia tor­nat a batre el con­junt galàctic amb una supe­ri­o­ri­tat insul­tant. No va ser amb el resul­tat del curs pas­sat, però amb un joc col·lec­tiu que no poden fre­nar ni els mili­ons de Flo­ren­tino Pérez ni les seves estre­lles. El Barça havia gua­nyat gràcies a dos gols de Messi i Pedro, dos dels set titu­lars for­mats en el plan­ter que ahir van sor­tir en l'onze titu­lar. El model blau­grana havia tor­nat a tri­om­far sobre el model blanc i els de Pep Guar­di­ola dona­ven un cop a la lliga que pot resul­tar defi­ni­tiu amb tres punts d'avan­tatge més el goal ave­rage quan fal­ten set jor­na­des. Havien gua­nyat allà on no havia estat capaç de pun­tuar cap equip en el cam­pi­o­nat i allà on espe­ren tor­nar el 22 de maig per jugar la final de la lliga de cam­pi­ons.

Guar­di­ola d'entrada va sor­pren­dre amb l'ali­ne­ació. La gran incògnita de la set­mana havia estat com cobri­ria el tècnic la baixa d'Ibra­hi­mo­vic i ho va fer com pocs s'ho espe­ra­ven. Messi va ocu­par el lloc en el camp del suec movent-se per tota la zona d'atac amb lli­ber­tat. Entrava dins la lògica. El que ningú no s'espe­rava és que Dani Alves avancés la posició per jugar com a extrem, com havia fet Maxwell no fa gaire par­tits. Guar­di­ola bus­cava apro­fi­tar la capa­ci­tat ofen­siva del bra­si­ler però també cobrir-se les espat­lles per quan Cris­ti­ano Ronaldo intentés entrar per aque­lla banda. El por­tuguès podia ser molt perillós si apro­fi­tava els espais que Alves acos­tuma a dei­xar en defensa i l'entre­na­dor blau­grana va deci­dir apos­tar per Puyol com a late­ral, dei­xant el cen­tre de la defensa per Piqué i Milito i la banda esquerra per Maxwell. Amb el mig del camp titu­lar per a Guar­di­ola en els grans par­tits sobre el ter­reny de joc (Ser­gio, Xavi i Keita), Pedro va ser l'acom­pa­nyant de Messi i Alves en la davan­tera. El Barça, tot i aquesta sor­presa, va sor­tir a la gespa del San­ti­ago Ber­nabéu a ser el Barça, sense que l'equip que tenia davant l'importés. L'equip blau­grana és perillós quan té la pilota i això és el que van voler fer els homes de Guar­di­ola durant tot el par­tit, jugant-la des del dar­rere sense donar importància a la pressió que feien els juga­dors del Real Madrid. Els de Pelle­grini van sor­tir des­bo­cats en els pri­mers minuts, però l'empenta blanca va durar molt poc perquè el Barça va acon­se­guir el domini de la pilota amb un gran Xavi, ben secun­dat per Ser­gio Bus­quets. Messi es movia per on volia ofe­rint-se sem­pre als seus com­panys. La pressió d'un equip sobre l'altre, però va fer que en la pri­mera mitja hora fos­sin cons­tants les pèrdues de pilota i les pas­sa­des dolen­tes per part de tots dos equips, espe­ci­al­ment per la blanca, que sem­blava dei­xar-ho tot a la ins­pi­ració i velo­ci­tat de Cris­ti­ano Ronaldo, molt ben con­tro­lat en tot moment per Piqué, Milito i Puyol. El Madrid, a més, avançava molt la seva línea defen­siva perquè els blau­grana no jugues­sin còmodes i no tro­bes­sin pas­sa­des de gol. Només Messi va ser capaç de tren­car-la en una jugada en el minut 10 que l'argentí va aca­bar recla­mant com a penal després que la cama de Garay con­tactés amb la seva.

El res­pecte d'un equip envers l'altre era evi­dent. Ningú no era capaç de fer mal a l'altre fins que va aparèixer el de sem­pre, Messi, en el minut 32. L'argentí va xutar ràpid una falta que li havien fet a ell mateix i va sor­tir com un coet bus­cant l'esquena de la defensa blanca. Xavi ho va veure i li va donar una gran assistència perquè Messi, després de con­tro­lar amb el pit, superés la sor­tida de Casi­llas; premi per a l'equip que més havia vol­gut tenir la pilota.

En el des­cans, Pelle­grini no va tocar res. Guar­di­ola sí que va esme­nar la pis­sarra, tor­nant Alves a la seva posició natu­ral, pasant Puyol al late­ral esquerre i Maxwell a l'extrem. El Madrid pres­si­o­nava més, però l'embran­zida va durar poc perquè els juga­dors blau­grana són els mes­tres del joc col·lec­tiu, de les asso­ci­a­ci­ons, de moure la pilota com no ho fa ningú més al món en espais curts i van tor­nar a acon­se­guir el domini abso­lut del par­tit abans de donar un cop pràcti­ca­ment defi­ni­tiu al par­tit i també a la lliga en el minut 10. Xavi va tenir temps de pen­sar durant uns segons i això és sinònim de pas­sada de perill. El de Ter­rassa es va inven­tar una gran assistència per Pedro, que el juga­dor canari del plan­ter no va des­a­pro­fi­tar. Va ser mar­car el segon i entrar Guti al camp. El revul­siu que sem­pre és el juga­dor del plan­ter del Madrid era una de les poques coses que li que­da­ven a Pelle­grini. I va estar a punt de sor­tir-li bé, perquè Guti es va inven­tar una gran pas­sada tant bon punt va sor­tir i va dei­xar sol Van der Vaart amb Valdés, però el por­ter català va demos­trar que és el millor de la lliga, va atu­rar la rema­tada de l'holandès i va impe­dir la reacció blanca. Al Madrid li res­tava l'èpica per remun­tar el mar­ca­dor i Guar­di­ola va trac­tar d'impe­dir qual­se­vol tipus de reacció dels locals amb l'entrada d'Ini­esta. Un altre mes­tre de l'asso­ci­ació. I així, tocant i tocant la pilota i fent córrer els juga­dors blancs al dar­rere com fan els braus quan sur­ten a la plaça, va matar el par­tit dei­xant en silenci una vegada més el San­ti­ago Ber­nabéu, que encara podria haver vist com el seu equip rebia un cor­rec­tiu més dur si Casi­llas no hagués evi­tat dos gols de Messi després de dues rema­ta­des de l'argentí, assis­tit en totes dues juga­des per un Xavi magis­tral.