L'Espanyol guanya al Valladolid per 1-0

El con­cepte de victòria balsàmica és un tòpic del fut­bol, però ahir va aga­far una dimensió d’abso­luta rea­li­tat per a l’Espa­nyol amb el tri­omf per 1-0 davant el Valla­do­lid en la pri­mera jor­nada de la Lliga 2008-09.

Feia set anys que això no es veia (2-1 al Sara­gossa, 26-8-2001), i feia mal a la parròquia, perquè cinc de les estre­nes amb enso­pe­gada havien estat a casa, i les tres últi­mes amb der­rota. Però aquest bàlsam d’ahir no només ha cal­mat la irri­tació estadística. També con­tri­buirà a sua­vit­zar els dub­tes i l’ambi­ent enra­rit que esta­ven embol­ca­llant peri­llo­sa­ment el nou Espa­nyol de Bar­to­lomé Márquez. Més encara, l’ungüent va resul­tar de tri­ple acció: dos homes clau del tri­omf van ser el gole­ja­dor Luis García i un Kameni sal­va­dor, que a l’estiu han sonat més perquè se n’ana­ven que per altra cosa.

Amb tot, el bàlsam té marca regis­trada. Es diu José Luis Men­di­li­bar. El tècnic del Valla­do­lid va deci­dir el par­tit amb un movi­ment tàctic a la mitja part que va reben­tar el tub de pomada perquè l’Espa­nyol s’untés a cor que vols.

El canvi de Men­di­li­bar
El matx va viure un pri­mer temps de blo­queig. La bata­lla al mig­camp era un embús d’ope­ració tor­nada. Ningú des­bo­cava el par­tit, ni ho inten­tava. La grada, ner­vi­osa, feia notar que la ferida no cica­trit­zava. Però Men­di­li­bar va treure Borja, l’ombra de De la Peña, i va fer entrar Víctor. “Era un canvi per gua­nyar i el que hem fet és per­dre”, va adme­tre el tècnic basc.

Lliure de marca, De la Peña va poder pen­sar i sobre­tot actuar, i quan això passa l’Espa­nyol es des­boca. Als tres minuts Luis García va tenir el pri­mer un con­tra un, gràcies a De la Peña; resul­tat, 1-0.

L’equip de Márquez va tenir els millors minuts i va per­do­nar el segon gol. Espe­ci­al­ment un Tamudo força can­sat, però també Luis García o Román. Amb el pas dels minuts la pomada per­dia efecte.

Va ani­mar-se la cosa amb Òscar Sielva. Amb 17 anys i 22 dies l’olotí és el debu­tant més jove en la història de l’Espa­nyol. Mals 10 minuts per fer-ho. El Valla­do­lid va acu­lar els locals i va dis­po­sar de tres opci­ons claríssi­mes de gol, sobre­tot Ogbeche. El pal i una mà de Kameni van frus­trar els desit­jos del nigerià. El punt de drama, d’efec­tes secun­da­ris ine­vi­ta­bles que dema­nava la història. La ferida, l’herència de l’any pas­sat i les pèrdues de Riera i Zaba­leta en dos dies, comença a tan­car-se. Ara entra en joc el trac­ta­ment de llarga durada: arri­ben des de Mònaco el car­ri­ler bra­si­ler Nené –exA­labès, exCelta– i des de Brus­sel·les el cen­tral argentí Nico Pareja, or olímpic a Pequín.