Judici a Old Trafford

Poques vega­des l’èxit i el fracàs del Barça han estat tan a prop com avui a Manc­hes­ter. Per­duda la Lliga i la Copa, a mitja reno­vació del pro­jecte espor­tiu, ago­nit­zant l’era Rijka­ard, els extrems gai­rebé con­flu­ei­xen a Old Traf­ford, i aquest dra­ma­tisme apunta a la fra­gi­li­tat de l’equip, més depen­dent que mai del resul­tat i alhora amb la capa­ci­tat per fer creure que pot tom­bar un Uni­ted ascen­dent i plan­tar-se a la seva sisena final de la Copa d’Europa. Neces­sita un empat amb gols o una victòria, cosa que només pot pas­sar perquè tren­qui la pre­o­cu­pant sequera gole­ja­dora de més de 300 minuts.

“Em veig a Mos­cou”, va pro­cla­mar Txiki abans de pujar a l’avió de dos pisos, com el de la Cham­pi­ons de París, ple d’expec­tació, amb el pas­satge més nombrós de la tem­po­rada, sumats exe­cu­tius del club, família i entorn variat, encapçalats per Joan Laporta i amb l’única absència de cinc direc­tius (Vicens, Fer­rer, Godall, Mur­tra i Cas­tro). La il·lusió hi és: crits forts de “Barça!, Barça!” en ater­rar a Manc­hes­ter, a 10 graus i plo­vis­que­jant, i on s’espe­ren avui uns 3.000 afi­ci­o­nats culers.

Estadísti­ques opo­sa­des
El Barça s’hi juga molt i la incer­tesa del pronòstic també té tra­ducció en la història. El con­junt blau­grana no ha per­dut mai a Old Traf­ford en Lliga de Cam­pi­ons, cosa que li val­dria per clas­si­fi­car-se, però a la vegada –i pot­ser això és més relle­vant– en 5 anys amb Rijka­ard ha cai­gut sem­pre que ha tin­gut la tor­nada d’una eli­mi­natòria de Cham­pi­ons fora. Ha pas­sat dos cops: Chel­sea (2005) i Liver­pool (2007), angle­sos per més inri. El Uni­ted suma 11 tri­omfs seguits a casa a Europa.

No obs­tant això, de la inqui­e­tud que pugui tenir el Barça tam­poc se’n des­lliura el ManU, atra­pat a la Pre­mier pel Chel­sea i amb símpto­mes de ner­vis després de caure a Stam­ford Bridge. I també pel 0-0 del Camp Nou, segu­ra­ment tan bo com pobre. Fins a quin punt el Manc­hes­ter es va con­for­mar a Bar­ce­lona o el Barça el va tan­car? ¿Va aga­far por? Aquí hi pot haver res­pos­tes per saber quin Uni­ted es tro­ba­ran els bar­ce­lo­nis­tes, apa­rent­ment reforçats i amb la pri­mera missió de no dei­xar-se inti­mi­dar.

Bata­lla d’estils
“Que la pilota no ens cremi”, deia ahir a l’AVUI Euse­bio. “Hem de ser agres­sius i no cedir en el joc de posició”, va indi­car Rijka­ard, que pro­ba­ble­ment repe­tirà l’onze titu­lar de l’anada –amb Puyol pel san­ci­o­nat Márquez–, o farà entrar Henry a la davan­tera. Sigui com sigui, la idea és no rebai­xar el per­fil habi­tual de domi­na­dor i ser valent. Si fos així, s’anun­ci­a­ria una bata­lla d’estils, amb la pos­sessió i, cal espe­rar, la pro­fun­di­tat visi­tants con­tra la ver­ti­ca­li­tat i la inten­si­tat dels locals, que tenen els dub­tes de Wayne Roo­ney i Nemanja Vidic, tocats. Jugui qui jugui, vint metres més enda­vant que a Bar­ce­lona, cal espe­rar, per evi­tar que l’equip nas­cut el 2003 es rei­vin­di­qui sobre el tau­ler con­ti­nen­tal i cap­giri el seu final.