Cita amb la història

Igual que la tem­po­rada pas­sada, Rafa Nadal i Roger Fede­rer, les dues millors raque­tes del moment, es tor­nen a veure avui les cares a la final de Roland Gar­ros. En aquesta ocasió, però, amb una diferència: l’última vegada que es van enfron­tar la victòria va ser per al suís, amb tot el com­po­nent anímic que això pot com­por­tar.

El pas­sat 20 de maig, a Ham­burg, Fede­rer va posar fi a dos anys d’imba­ti­bi­li­tat i un rècord impres­si­o­nant de 81 tri­omfs con­se­cu­tius en terra batuda del mana­corí. La pre­gunta, per tant, és si el número 1 mun­dial ha fora­gi­tat defi­ni­ti­va­ment el com­plex d’infe­ri­o­ri­tat que el per­se­guia en aquesta superfície con­tra Nadal. El suís està con­vençut que és així, després que ha anat conei­xent millor el joc del rival. “Ara sé com juga i tinc un pla tàctic més adi­ent per afron­tar Nadal, sobre­tot en terra. Fins i tot estic pre­pa­rat per aguan­tar un par­tit de cinc hores”, asse­gura un Fede­rer més con­vençut que mai d’acon­se­guir l’últim tor­neig de Grand Slam que manca en el seu espec­ta­cu­lar pal­marès.
Curi­o­sa­ment, excel·lents cam­pi­ons del pas­sat, com els casos de New­combe, Ashe, Becker, Con­nors, Edberg o Sam­pras, es van endur el títol a Austràlia, Wim­ble­don i a l’Open EUA, però mai a París. En cas de gua­nyar avui, Fede­rer es con­ver­ti­ria en el sisè tenista de la història que té els qua­tre títols de Grand Slam.

El repte, però, també espe­rona un Nadal amb una gran opor­tu­ni­tat d’escriure un capítol impor­tant en la història del tenis: con­ver­tir-se en el segon gua­nya­dor de tres títols con­se­cu­tius a Roland Gar­ros, gesta que només va fir­mar, i fins i tot millo­rar, el suec Bjorn Borg, amb qua­tre de seguits entre el 1978 i el 1981.

Més expe­ri­men­tat
El mana­corí reco­neix que arriba a aquesta final en millors con­di­ci­ons que l’any pas­sat. A més, afirma que l’experiència en aquesta mena de par­tits el farà “jugar amb més tran­quil·litat. Ja tinc dues copes a casa, i això t’ajuda a pen­sar que ho pots acon­se­guir de nou. I si perdo, con­ti­nuo tenint dues copes i una final més”.

Les bones sen­sa­ci­ons de Nadal pot­ser es fona­men­ten en el fet que aquest és l’any en què arriba a la final amb menys jocs per­duts (51) i sense haver cedit encara cap set. Això i el seu bon nivell en els com­pro­mi­sos pre­ce­dents en fan ser opti­mista davant un rival al qual con­si­dera “el millor de tots els temps”.