Clatellada europea del Madrid

El Reial Madrid va tor­nar a topar-se amb el mur dels vui­tens de final i per quart any con­se­cu­tiu surt humi­liat de la seva com­pe­tició favo­rita. Un gran Roma, capi­ta­ne­jat per Totti, es va exhi­bir al Ber­nabéu i va merèixer la victòria i fins i tot molt més, ja que Casi­llas, en aliança amb els pals -dos xuts- van evi­tar un mar­ca­dor més abul­tat (1-2).
A l’equip blanc no li va arri­bar el par­tit en el seu millor moment. Amb molts dub­tes al seu joc, sense idees i víctima d’una plaga de lesi­ons -lle­geixi’s pre­pa­ració física- no va ofe­rir argu­ments a la seva afició, que des del pri­mer minut ja intuïa el que es venia a sobre. Es va deci­dir Schus­ter per Bap­tista dei­xant al marge Drenthe, una opció més ofen­siva en la pis­sarra del que després real­ment va ser ja que durant els pri­mers 45 minuts el cen­tre del camp blanc no va ser capaç de fer-li arri­bar­pi­lo­tes als seus davan­ters, en bona part gràcies a l’excel·lent dis­po­sició tàctica de l’equip d’Spa­lletti, molt supe­rior sobre la gespa del Ber­nabéu.

Robinho no acon­se­guia dese­qui­li­brar, Sal­gado no està per a des­bor­dar i Heinze, a pesar de la seva for­ta­lesa, no és una alter­na­tiva vàlida, pel que el Madrid, també sense ban­des, es va que­dar sense recur­sos i tan sols en juga­des divi­di­des i alguna que altra con­tra va tenir mínimes opci­ons.

El Roma va sor­tir des del prin­cipi con­vençut. Sense per­dre el lloc, va ser supe­rior tècni­ca­ment i va por­tar de bon tros més perill a la por­te­ria blanca. La pri­mera part va ser bona prova d’això, ja que als 17 minuts Tad­dei va rema­tar a l’escaira com expo­nent del con­tinu dego­teig del joc fresc i ver­ti­cal dels visi­tants. Bap­tista va enviar abans del des­cans una altra pilota al pal, però va ser una gota en l’oceà. A la represa no va can­viar el guió, i el Roma arri­bava amb més perill pel can­sa­ment del Madrid.

Vuci­nic, que aca­bava de rema­tar de nou al pal, va ser deci­siu a l’últim tram del par­tit, pro­vo­cant pri­mer l’expulsió de Pepe, als 70 minuts, i en l’últim sos­pir al sen­ten­ciar amb l’1-2. Abans Tad­dei havia avançat el Roma dos minuts després de l’expulsió de Pepe, encara que el Madrid es va afer­rar a l’èpica quan Raúl igua­lava el mar­ca­dor. La lògica, però, va aca­bar per impo­sar-se.

Schus­ter va afir­mar que aquesta der­rota no suposa un pro­blema, i que el seu equip va ser qui va dur la ini­ci­a­tiva i va crear les oca­si­ons de gol: “Em sento bé... no em sento res­pon­sa­ble de l’eli­mi­nació”.