Inquietud per Messi

Pot­ser no s’han encès les alar­mes, però poc se’n falta. El FC Bar­ce­lona espera amb una certa pre­o­cu­pació el retorn de Leo Messi de l’últim peri­ple sud-ame­ricà. La situ­ació de tot o res que l’Argen­tina afronta la pròxima mati­nada a l’Uru­guai, amb una plaça directa per al Mun­dial 2010 en joc, i el fet que premsa i afi­ci­o­nats hagin situat el crac blau­grana al cen­tre de la diana dels res­pon­sa­bles del mal joc de l’albi­ce­leste, fan pen­sar el cos tècnic blau­grana que a Messi li pot cos­tar molt can­viar el xip.

Per ser al Mun­dial l’Argen­tina ha de gua­nyar, o bé empa­tar i que l’Equa­dor no gua­nyi per cinc gols Xile. Si l’Argen­tina perd, neces­sita que l’Equa­dor empati o perdi a Xile per, com a mal menor, anar a la repesca. A aquesta tensió, natu­ral­ment, s’hi afe­geix la màxima riva­li­tat d’un Uru­guai-Argen­tina, amb el lògic temor a una lesió.

Amb tot ple­gat, el club blau­grana ulti­mava ahir a la nit la con­trac­tació d’un avió pri­vat perquè l’argentí pugui arri­bar a Bar­ce­lona dijous a la tarda en lloc de diven­dres al matí. No és nou, però tam­poc habi­tual. El 3 d’abril el Barça ja hi va recórrer, però perquè l’equip estava en plena voràgine cap al tri­plet; aquest cop es tracta que Messi fugi d’una situ­ació pro­fun­da­ment incòmoda.

Jugar per ràbia
I és que el pro­gres­siu dete­ri­o­ra­ment de l’idil·li entre el juga­dor i l’afició i l’opinió publi­cada argen­ti­nes ha anat afec­tant cada vegada més Messi. Segons ha pogut saber aquest diari de fonts pròximes al pri­mer equip blau­grana, del can­sa­ment pels quilòmetres com a únic pro­blema el juga­dor va pas­sar a sor­pren­dre’s per les pri­me­res crítiques, i va aca­bar enra­bi­ant-se pro­fun­da­ment. El últims retorns havien anat acom­pa­nyats d’unes ganes ter­ri­bles de jugar els 90 minuts amb el Barça en el par­tit imme­di­a­ta­ment poste­rior per demos­trar qui és, o qui no és, en funció de com el començaven a retra­tar al seu país. I la feina era raci­o­nar aquesta ràbia.

El retro­ba­ment amb els com­panys, una xer­ra­deta amb Pep Guar­di­ola i la pro­xi­mi­tat del següent par­tit actu­a­ven fins ara d’antídot, insis­tei­xen les matei­xes fonts. Però la tendència a la baixa en l’humor del juga­dor, junt amb el caràcter dramàtic amb què s’està bas­tint el par­tit a banda i banda del Río de la Plata han introduït el dubte.

Men­tres­tant, a l’Argen­tina, i davant la pro­xi­mi­tat del matx, s’ha ins­tal·lat una mena de treva. Ahir no hi va haver cap comen­tari nega­tiu sobre Messi a les ver­si­ons digi­tals dels prin­ci­pals dia­ris, ni cap enquesta ago­sa­rada. Pesava el gest de Diego Armando Mara­dona en l’entre­na­ment de la mati­nada d’ahir (hora cata­lana). En el par­ti­det, sense por­ters –els tres tre­ba­lla­ven a part–, el Pelusa va fer dos equips de 10; sobrava un juga­dor (24 con­vo­cats) i com que no volia donar pis­tes de l’onze titu­lar, no va situar Messi ni en l’equip blau ni en el taronja: pitrall blanc i a jugar sem­pre amb l’equip que ataqués. Una manera d’insis­tir que l’equip són Messi i deu més.