Barça: tots semblen petits

1. Rivals

L'excusa és magnífica: «és que si hi jugues trac­tant-lo de tu et des­trossa. T'has de tan­car, eli­mi­nar espais, agru­par línies i espe­rar que no tin­guin el seu dia». Aquí tenim la fórmula màgica, també cone­guda com autobús. José María Magu­re­gui va ser un gran con­duc­tor d'auto­bu­sos. Per no fer enfa­dar la seva afició movia una mà per sobre la ban­queta com dient «cap a davant, ata­queu!» men­tre per sota, allà on no hi veia l'ull dels seus segui­dors, l'altra mà anava en direcció contrària orde­nant «cap a dar­rere!». Avui les càmeres de tele­visió el des­co­bri­rien i per això els seus col·legues no fan cap gest tot i que les ins­truc­ci­ons vénen clares des del ves­ti­dor. Aquesta és la gran­desa del Barça: espanta. Al Sevi­lla, al València (a Mes­ta­lla!), al Bayern i a tots els equips. Vol dir això que ho gua­nyarà tot? No. Vol dir que com que ha jugat tan bé, com que juga tan bé, els rivals tenen por i plan­te­gen els par­tits, sem­pre, com equips petits.

2. Chel­sea

Jo no havia vist mai un equip de Hid­dink tan espan­tat. Ni a Lam­pard o a Ballack més pen­dents de córrer, pres­si­o­nar i dei­xar anar el colze que de jugar. El Chel­sea, eh! Un equipàs! Tots dar­rere, física­ment excep­ci­o­nals, tàcti­ca­ment impe­ca­bles. Com el Getafe, que també va empa­tar al Camp Nou. Res a dir. Res a cri­ti­car. Si l'equip de Pep Guar­di­ola no hagués fet el que ha fet ningú esta­ria espan­tat. Si Márquez (quina mala jugada, per no dir una altra cosa!) i Piqué no tin­gues­sin aquesta sor­tida fàcil, si Ini­esta i Xavi no dones­sin lliçons cada par­tit, si Eto'o i Messi no fos­sin del millor del món, si tots no ho fes­sin col·lec­ti­va­ment tan bé, ningú juga­ria com juguen tots els rivals del Barça. Per cert, que ningú esperi un Chel­sea amb espec­ta­cle a Lon­dres.

3. Real Madrid

Més del mateix. Demà, mitja lliga en joc i el mateix pla. El Real Madrid també té por. Aquest gran equip de Juande Ramos, que ha fet números de campió, que fa una volta que no perd, amb 17 victòries i un empat, que ha res­tat cinc punts de diferència al Barça en la segona volta del cam­pi­o­nat de lliga, aquest Real Madrid, també té por del fut­bol del líder. I per això farà el mateix: espe­rar dar­rere i mirar de sor­pren­dre. Ni San­ti­ago Ber­nabéu ni res, sense ver­go­nyes. En fut­bol, diuen alguns, val tot…

4. Barça

«Doncs dei­xem-nos de romanços i anem a fer el mateix que ells!», diran alguns socis del Bar­ce­lona. No. La filo­so­fia està traçada, els juga­dors exe­cu­ten un pla que, per cert, no els ha anat gens mala­ment i el bar­ce­lo­nisme, en gene­ral, entén que aquests juga­dors no ho saben fer millor d'una altra manera. Els han parit per jugar així. I ja no par­lem de l'entre­na­dor. Josep Guar­di­ola morirà amb les seves idees. El pro­jecte serà un èxit o farà figa en funció dels títols que es gua­nyin, però ningú garan­teix que un equip gran gua­nyi cam­pi­o­nats jugant com un petit. Així que, posats a esco­llir, ja estem bé. Perquè fent-ho d'aquesta manera –i sense saber com aca­barà tot– el Chel­sea té por i el Real Madrid, també. I notar això, per un culer, és mera­vellós.