Demano perdó

1. Barça campió

Que ser­veixi aquest humil escrit per dema­nar múlti­ples dis­cul­pes. Per exem­ple, a tots aquells que sen­ti­men­tal­ment no esta­ven afec­tats pel par­tit de copa però que havien deci­dit posar-se a favor de l'Ath­le­tic. Deien que una victòria era molt impor­tant per l'estat d'ànim de la soci­e­tat basca. Ja ho entenc. Els cata­lans anem sobrats. Com que en el dia a dia no ens collen gaire! Com que amb l'Esta­tut i el finançament, per exem­ple, ens han fet tan feliços! En fi, m'agrada que tots aquests que en una altra hipotètica final es farien de qual­se­vol equip excepte del de Bil­bao, ara s'hi abra­cin. M'agra­da­ria molt que els esti­mes­sin tant en altres cir­cumstàncies! També demano perdó a tots aquells que, interes­sa­da­ment, avor­rei­xen dema­nant que no es bar­regi un par­tit de fut­bol amb política. Amics, això no és política. És iden­ti­tat.

2. L'himne

Per tant demano perdó també als que es van sen­tir ferits amb la xiu­lada que les afi­ci­ons cata­lana i basca van fer a l'himne i als reis espa­nyols. Ja entenc que fins i tot a aquests nous i impro­vi­sats segui­dors de l'Ath­le­tic de Bil­bao els molesti, però fora con­ve­ni­ent que comen­ces­sin a fer l'esforç d'enten­dre algu­nes coses. Un error humà no va per­me­tre l'emissió de la xiu­lada per Tele­visió Espa­nyola. En aquest sen­tit també em sap greu la des­ti­tució del cap d'esports de la cadena. Si va ser un error humà, oi? Perdó per tots els números de la Policía Naci­o­nal i els agents de segu­re­tat que es van fer un fart de pren­dre senye­res i este­la­des als segui­dors del Bar­ce­lona. Es van gene­rar mol­tes situ­a­ci­ons ten­ses, però és clar, com se'ls acu­deix por­tar-les per anar a veure un par­tit de fut­bol? No veuen que és una pro­vo­cació? Puyol, Xavi, Henry i altres també en duien, i Piqué. El cas del defensa és curiós d'expli­car: durant la cele­bració a la gespa un agent de segu­re­tat el va estar per­se­guint perquè deixés anar la senyera! No tenia més feina per fer que aquesta el fun­ci­o­nari?

3. Afi­ci­ons

Entre­mig de tanta pro­vo­cació per les ban­de­res, les llengües i els him­nes no es recorda una jor­nada de con­vivència entre dues afi­ci­ons com la de la final de copa d'enguany… Tema entra­des: cal dema­nar perdó també a la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol per la ment per­tor­bada que tenim i que ens fa pen­sar que totes les entra­des neu­trals van anar a parar a mans de segui­dors de l'Ath­le­tic. Segur que el que vam veure, és a dir, tres quarts de camp ple de segui­dors blanc-i-ver­mells, és ima­gi­nació nos­tra. Perdó, per tant.

4. Fut­bol

I, final­ment, perdó per la pre­potència exhi­bida, indigna, és clar. És una ver­go­nya que Josep Guar­di­ola des­placi l'equip el mateix dia que es juga la final (ho ha fet tot l'any però es veu que no pot ser) i per haver-se fet, abans del par­tit, unes samar­re­tes que com­me­mo­ra­ven els 25 títols gua­nyats de la copa. Però per sobre tot, demano perdó per jugar tan bé, per ser l'equip fut­bolístic de referència de tot el món, per fer tants gols, per mare­jar el rival fins que va abai­xar els braços, per aspi­rar a gua­nyar la lliga i també a la Cham­pi­ons. No és nor­mal que un equip com el Barça reu­neixi tan­tes vir­tuts. Perdó. Sort que ara Flo­ren­tino posarà les coses al seu lloc.