En el duel entre Messi i Cristiano no hi va haver color

La final de la lliga de campions entre el Barça i el Manchester United amagava altres duels paral·lels. El més important de tots era el que havien de viure Leo Messi i Cristiano Ronaldo, les estrelles dels dos equips i possiblement els que tots els estaments futbolístics consideren els dos millors futbolistes del món. Doncs bé, ahir a la gespa de l'Estadi Olímpic de Roma va quedar clar que l'emperador del futbol és Leo Messi, que té, això sí, uns companys d'equip extraordinaris que són la seva guàrdia pretoriana. Els dies previs a la final, l'argentí ja havia reconegut que tenia al davant el partit de la seva vida. Absent en la final de París per lesió, tenia una espineta clavada en una competició en què aquesta temporada ha brillat com mai. Amb el gol de la final, Messi ja n'ha fet nou en els onze partits de Champions i s'ha convertit d'aquesta manera en el màxim realitzador de la competició substituint, precisament, Cristiano Ronaldo. L'any passat va ser segon. Amb els gols que ha fet aquest any i el triplet, Messi gairebé s'ha garantit guanyar la Pilota d'Or del 2009.

El 10 blaugrana, com la resta de l'equip, va començar el partit sense entrar gaire en joc, perquè els anglesos van pressionar molt a dalt i van evitar que els defenses i migcampistes del Barça connectessin la pilota amb els davanters. Un cop els de Guardiola es van asserenar sobre el terreny de joc va aparèixer el Messi de sempre, el que quan rep l'esfèrica només pensa a atacar i el que desafia qualsevol sistema defensiu amb els seus eslàloms. Ahir no ho tenia gens fàcil perquè al davant hi tenia, possiblement, la millor defensa del món. Com a Madrid, va abandonar en molts moments la banda per actuar de fals davanter centre per combinar amb Xavi i Iniesta, dos futbolistes majúsculs i que mai no perden la pilota. El seu any l'havia d'acabar amb un gol i Messi va escollir fer el de la tranquil·litat. Milers, per no dir milions, de barcelonistes van respirar alleugerits quan el menut argentí va saltar com mai per rematar una centrada preciosa i precisa de Xavi, assenyalat el millor del partit, per clavar-la lluny de Van der Sar.

I mentre Messi es coronava com l'únic rei del futbol, Cristiano Ronaldo anava perdent els nervis sobre el camp. I això que va començar la final creant moltíssim perill amb una falta que Valdés va aturar amb problemes i xutant diverses vegades a porteria. Però un cop el Barça va marcar i va agafar el control del partit, el portuguès va anar perdent els nervis per moments, demostrant que la qualitat no està renyida amb la immaduresa. Com que no li sortien les coses, Ronaldo es va dedicar a intentar pegar a Carles Puyol, ahir sublim, en més d'una ocasió.

Cristiano Ronaldo va acabar el partit perdent els nervis i pegant a Puyol en més d'una ocasió