El Barça de Guardiola ja és etern

El Barça de Pep Guardiola ja es història pura del barcelonisme. Del barcelonisme i del futbol mundial. Ahir ho va aconseguir a Roma, ciutat que, com Londres i París, ja estarà per sempre en el record de tots els seguidors blaugrana. Ahir el Barça de Guardiola va aconseguir per al club la tercera copa d'Europa de la història, el primer triplet, i es va convertir en un club llegendari com també ho són el Celtic de Glasgow, l'Ajax, el PSV Eindhoven i el seu rival d'ahir, el Manchester United, a qui va fer baixar del cim del futbol europeu. Sense tenir tant la pilota com acostuma a fer, però amb treball, ordre, compromís i unes quantes espurnes de qualitat dels seus cracks. De grans defenses com són Puyol i Piqué. De dos virtuosos de la pilota com ara Xavi, escollit millor jugador del partit, i Iniesta. De dos golejadors com són Eto'o i Messi.

El Manchester United va sortir com pocs s'ho esperaven. Res d'esperar el Barça. Els de Ferguson van pressionar la sortida de pilota del Barça a la mateixa àrea de Valdés. En principi, els de Guardiola ho van intentar obrint-se els dos centrals per ser fidels al seu estil i jugar des del darrere, però poques vegades ho van poder fer, i el porter blaugrana es va veure obligat a jugar llarg. Això provocava constants pèrdues de pilota, i que allò que el Barça sempre ha de tenir als peus li durés molt poc. La cosa no pintava bé, perquè a més de no poder imposar el seu estil, els de Guardiola havien vist com apareixia Cristiano Ronaldo, i això era bo per al Manchester United. El portuguès volia que aquesta fos la seva final, i ja en el primer minut es va trobar amb Touré Yaya i va provocar una falta que va llançar com ho acostuma a fer. Molt fort. Però Valdés va respondre amb una bona aturada i la defensa va poder enviar la pilota a córner. El portuguès va insistir en el minut 8 amb un xut encreuat que es va perdre a l'esquerra de la porteria blaugrana. Sap que el seu xut és demolidor i ho intentava sempre que podia. Els anglesos eren millors. Tenien el partit on volien, però en el minut 9 la pilota va caure a peus d'Iniesta, que encara no havia entrat en joc. El del planter va obrir per a Eto'o, i el camerunès va posar fi a la sequera de l'últim mes. Eto'o sempre marca en els partits importants, i no va voler faltar a la cita per convertir-se en el primer jugador blaugrana que marca en dues finals de la Champions. Ho va fer després de desfer-se de Vidic amb un bon driblatge i de superar Van der Sar amb un xut de puntera.

El Barça agafava avantatge en el marcador sense haver estat el Barça de tota la temporada, i Cristiano Ronaldo continuava a la seva. Després d'una pèrdua de pilota dels blaugrana en zona de risc, el portuguès va pugnar amb Piqué, que va haver de fer falta i es va guanyar una targeta. Una falta perillosa que Giggs va enviar a fora. Tot i la tranquil·litat d'anar a davant en el marcador, el Barça continuava sense poder tenir la pilota perquè el Manchester United pressionava molt, però sense arribar a la porteria blaugrana amb perill. Messi, que jugava com a fals davanter centre, entrava poc en joc. Ho va intentar l'argentí amb un xut llunyà en el minut 18 i Xavi va estar a punt de marcar de falta en el 26, però els blaugrana no havien pogut imposar el seu joc en la primera mitja hora. Això sí, guanyaven. L'últim quart d'hora de la primera part va canviar una mica la decoració, i Xavi, Messi, Sergio i Iniesta van poder combinar més i el Barça no va tenir ensurts.

Calia veure què passaria en la segona part. D'entrada, Ferguson va fer entrar Tévez per Anderson buscant més presència en atac. I els primers set minuts van coincidir amb els millors del Barça, que va poder deixar sentenciat el partit en tres bones jugades. La primera, d'Henry, que després de rebre una gran passada de Xavi va superar Ferdinand, però no va poder fer el mateix amb Van der Sar. La segona, amb Eto'o i Messi de protagonistes. Passada del camerunès a la qual no va arribar l'argentí, que va reclamar penal. I la tercera, un llançament de falta de Xavi que va anar al pal. No van poder sentenciar i es va haver de patir, perquè a davant hi havia el campió, l'equip que es disputa amb el Barça la supremacia del futbol mundial. Els minuts següents, els anglesos van aconseguir tancar el Barça a la seva àrea. I allà els de Guardiola no s'hi troben còmodes, però llavors va aparèixer un imponent Piqué, el jugador que va guanyar la lliga de campions amb els anglesos des de la graderia i que ahir era actor principal sobre la gespa amb la samarreta que porta al cor, la blaugrana. Ho tallava tot. Quan faltaven 25 minuts, Ferguson va posar més pólvora al camp amb Berbatov. Els anglesos buscarien el gol a la desesperada, i Guardiola preparava un canvi per reforçar el mig del camp. Keita estava preparat a la banda quan Xavi va recuperar una pilota al mig del camp després d'un rebuig de la defensa del United. El de Terrassa la va penjar al cor de l'àrea i allà va aparèixer el més petit de tots, Leo Messi, que es va desmarcar de les torres angleses i va fer el segon. Quedaven vint minuts i el Barça tenia dos gols d'avantatge. Calia aguantar. Com va fer Valdés tot seguit salvant una rematada de Cristiano Ronaldo. I van aguantar. I van guanyar la tercera Champions i el triplet. Com Roma, aquest equip també serà etern. En la memòria de tots els culers.