Ibra desenfunda el primer

Tan impre­vi­si­bles són les deci­si­ons de Guar­di­ola i tan hermètica la manera amb què pre­para els par­tits amb els seus col·labo­ra­dors, que pocs espe­ra­ven que Messi entrés en l'equip titu­lar i que fos Ibra­hi­mo­vic qui quedés a la ban­queta d'entrada. El tècnic, però, con­ti­nu­ava tenint el suec al cap. El va fer entrar en el minut 50, i només en va tar­dar cinc a mar­car. Alves, que fins a aquell moment havia fet un par­tit força fosc i havia llançat un parell de cen­tra­des hor­ro­ro­ses des de la seva banda, va con­nec­tar aquest cop un envi­a­ment precís que Ibra va reco­llir amb un xut potent, impa­ra­ble per a Casi­llas. Era el pri­mer clàssic del suec amb el Barça i, tot i haver-lo començat a la ban­queta, el va aca­bar con­fir­mant com aquest 9 de referència que el Barça neces­sita, com a relleu digne i fins i tot millo­rat d'Eto'o. A Milà, la premsa solia acu­sar-lo de falta de deter­mi­nació en les cites impor­tants. Un argu­ment que jus­ti­fi­ca­ven al·ludint als mals resul­tats de l'Inter en la Cham­pi­ons i als pro­ble­mes que el suec tenia per bri­llar en les com­pe­ti­ci­ons euro­pees. Però al Barça està des­mun­tant aquesta teo­ria. En el començament de la lliga va resol­dre diver­ses situ­a­ci­ons com­pli­ca­des amb els seus gols –ja n'ha fet vuit en el tor­neig esta­tal, només un menys que David Villa (València), el pit­xitxi–, i també n'ha mar­cat un en la Cham­pi­ons. Un total de nou gols, una quan­ti­tat gens menys­pre­a­ble per a un davan­ter que debu­tava en la lliga espa­nyola i que només fa tres mesos que com­pe­teix de blau­grana.

Al gol d'Ibra, doncs, se li poden tro­bar valors de tot tipus. El de tres punts que retor­nen el Barça al lide­ratge de la lliga i que li per­me­ten mar­car distàncies res­pecte al gran rival. El d'un resul­tat posi­tiu que donarà la volta al món. I en l'àmbit per­so­nal, el d'uns minuts que donen per tan­cat el període de con­va­lescència del suec. Ja fa dies que unes molèsties als isquio­ti­bi­als apa­rent­ment ino­fen­si­ves no el dei­xa­ven jugar ni entre­nar-se al cent per cent. Amb el gol d'ahir i amb la cele­bració efu­siva que va dedi­car a la gra­de­ria, però, deixa enrere unes set­ma­nes força com­pli­ca­des i sem­bla que ja està a punt per afron­tar un final d'any deci­siu, rubri­cat amb el mun­dial de clubs. Un tor­neig que Ibra no ha dis­pu­tat mai.

El clàssic també va dei­xar clar que, quan tots els juga­dors esti­guin dis­po­ni­bles, és difícil tro­bar una davan­tera millor que la que inte­gren Ini­esta, Ibra i Messi. El suec, de fet, va ocu­par el lloc d'Henry, i el canvi va com­por­tar una millora imme­di­ata. El francès va tor­nar a estar molt des­a­for­tu­nat, imprecís, lent i poc atent, i Pepe el va dei­xar en evidència quan el va gua­nyar amb velo­ci­tat en una pilota llarga en què el blau­grana tenia cert avan­tatge. Amb Ini­esta a l'esquerra i Ibra al cen­tre, en canvi, el Barça només perd un pèl de pro­fun­di­tat i gua­nya mol­tes altres coses. El suec té velo­ci­tat, joc aeri, rema­tada, cor­pulència i ins­tint per gua­nyar l'esquena al rival, com va fer ahir en la jugada del gol.

Es va estre­nar en el seu pri­mer clàssic engal­tant una bona cen­trada d'Alves, i ja ha mar­cat nou gols

El suec va començar de suplent, però Pep el va uti­lit­zar com a revul­siu i va mar­car al cap de cinc minuts