Urruti, el porter extravertit

«De la Real vam sor­tir jo, Javier i Arco­nada amb tres anys de diferència. Quina fàbrica de por­ters!» Pello Artola va coin­ci­dir amb Urruti de ben petit, i els dos van tor­nar a jugar ple­gats al Barça durant qua­tre tem­po­ra­des. «L'última va ser la de Valla­do­lid; lla­vors ell es repar­tia els minuts amb Ama­dor i jo em dedi­cava sobre­tot a entre­nar-los als dos. Javier era força bo en els penals; va atu­rar el que ens va donar aque­lla lliga i va tor­nar a demos­trar-ho l'any següent en la final de Sevi­lla, tot i que l'equip perdés.» En els anys pre­ce­dents, els dos havien alter­nat titu­la­ri­tats i suplències: «Ell era un por­ter com­plet, regu­lar i molt més extra­ver­tit que jo.» Uns por­ters d'una altra època. «Lla­vors no hi havia tanta gent tre­ba­llant al vol­tant de l'equip. I els diu­men­ges havíem de mirar Estu­dio esta­dio per saber com xuta­ven els llançadors de fal­tes i penals.» Un fut­bol ben dife­rent de l'actual.