En el moment oportú

Curi­osa la imatge de la ban­queta del Barça durant l'última mitja hora. En un extrem, Zla­tan Ibra­hi­mo­vic (aca­bat de subs­ti­tuir just després del 2-1); a l'altre, Thi­erry Henry (a la gra­de­ria al Madri­gal, va dis­pu­tar ahir els últims deu minuts al Camp Nou). Dos dels millors davan­ters del món com­pro­va­ven com de difícil és jugar en aquest equip. El suec –ahir, un altre cop, va dei­xar el ter­reny de joc sent ova­ci­o­nat pel seu públic– ho va inten­tar sem­pre, el francès fa temps que està fora de com­bat. Tots dos, cri­dats a ser inte­grants del tri­dent del millor equip del món, con­tem­pla­ven amb enveja sana com els honors, una nit més, no esta­ven reser­vats a ells. De fet, ahir se'ls va empor­tar Bojan. Al de Linyola no fa falta que ningú li expli­qui com són de cars els minuts en l'equip de Guar­di­ola. Amb un paper tes­ti­mo­nial durant tres quar­tes parts del cam­pi­o­nat, els seus gols estan sent deci­sius en l'esprint final de la lliga. En el moment de la veri­tat. Guar­di­ola –qui gosa dir ara que el tècnic de Sant­pe­dor no con­fia ara en lo Petit?– va man­te­nir Bojan en l'equip ini­cial. Va ser un acte de justícia. Titu­lar a Vila-real (en detri­ment de Zla­tan), Bojan no el va dece­bre. Dis­sabte va fer el 0-3 i va acre­di­tar que està pre­pa­rat per jugar quan el cri­din. Per això no va ser casual que el tècnic, ahir, obli­gat a moure peça en el des­cans per l'empat dels cana­ris –va fer entrar Pedro–, el man­tingués en l'equip. De fet, la seva subs­ti­tució hau­ria estat la més fàcil, però Bojan es va man­te­nir al camp cons­ci­ent que amb el par­tit enca­llat (l'empat es man­te­nia) havia de sor­tir al res­cat. I així va ser. Quan més negra es veia la nit al Camp Nou, Bojan va caçar una pas­sada d'Alves, va superar els seus mar­ca­dors i, igual que a Vila-real, envi­ava la pilota al fons de la xarxa. Era el 2-1, el gol que esvaïa els dub­tes sobre una pati­nada que hau­ria estat històrica i que acos­tava una mica més el Barça cap al títol de lliga. El de Linyola va embo­gir. Els seus com­panys, també. En tenien motius. El seu gol és el setè que fa en les dinou jor­na­des de lliga que ha dis­pu­tat (en totes les com­pe­ti­ci­ons n'ha fet onze) i li per­met con­ti­nuar sent el davan­ter amb una mit­jana més alta pel que fa a gols i minuts jugats. Guar­di­ola el va voler pre­miar subs­ti­tuint-lo a deu minuts del final. En aquell moment, Pedro (el canari va arri­bar ahir a les 21 dia­nes, tan­tes com Ibra­hi­mo­vic) ja havia fet el ter­cer. Messi encara no havia tor­nat a aparèixer per fer el quart, però el Camp Nou va aplau­dir d'allò més. Era una mos­tra sin­cera d'agraïment, per a un juga­dor que és un bon exem­ple que el pro­ta­go­nisme s'ha de tre­ba­llar. Ell ho ha fet en silenci, espe­rant una opor­tu­ni­tat que, ara que ha arri­bat, no vol per­dre. A Ibra i Henry, no els queda res més que pren­dre'n nota.

Va mar­car per segon par­tit con­se­cu­tiu per rei­vin­di­car la seva apor­tació en el tram més deci­siu

Bojan aporta fres­cor quan l'equip més la neces­sita. Ahir va fer el seu onzè gol per des­fer l'empat