El millor homenatge

Madu­resa culer

El culer ha madu­rat molt en els últims anys aju­dat pels èxits de l'equip. Impor­ten els títols, però sobre­tot una manera de fer ini­mi­ta­ble que s'ha con­ver­tit en l'enveja de tot el món. Ho va demos­trar després de caure con­tra el Chel­sea agraint a aquest equip tot el que ha donat en els últims qua­tre anys. I ahir va donar una altra mos­tra de madu­resa. La gra­de­ria no pre­sen­tava la millor entrada de la tem­po­rada, però sí un molt bon aspecte. És una mos­tra d'agraïment a un equip de lle­genda. L'afició també ha deci­dit aco­mi­a­dar Guar­di­ola com mereix el millor entre­na­dor de la història del club. El comiat ofi­cial del Camp Nou serà dis­sabte, en el derbi con­tra l'Espa­nyol, però ahir el de Sant­pe­dor ja va rebre mos­tres espontànies de suport. Pan­car­tes que li dona­ven les gràcies i una gran ovació en el minut 5, coin­ci­dint amb la pri­mera vegada que sor­tia de la ban­queta per donar ordres. Ovació acom­pa­nyada de crits de “Guar­di­ola, Guar­di­ola”. Els matei­xos crits que es van repe­tir en el minut 23 de la segona part, amb el par­tit ja sen­ten­ciat, i que el tècnic va agrair salu­dant l'afició.

Comiat a Guar­di­ola

També volen aco­mi­a­dar Guar­di­ola com cal els seus juga­dors. Els hi ha donat tot en les últi­mes qua­tre tem­po­ra­des i què millor que li tor­nin amb victòries i bon fut­bol. El seu últim par­tit a la ban­queta serà la final de la copa del dia 25 con­tra l'Ath­le­tic. El Barça, tot i donar la lliga per per­duda des que va caure con­tra el Real Madrid, s'ha pro­po­sat aco­mi­a­dar Guar­di­ola gua­nyant els qua­tre par­tits de lliga que van des de l'anunci del tècnic fins al final del cam­pi­o­nat. És també la millor manera de pre­pa­rar la final de la copa. Man­te­nint els cinc sen­tits en el fut­bol. Ho va demos­trar diu­menge a Valle­cas amb una gole­jada espec­ta­cu­lar con­tra el Rayo (0-7) i també ahir con­tra un Màlaga que juga molt bé a fut­bol amb Manuel Pelle­grini i que lluita per clas­si­fi­car-se per a la Cham­pi­ons, però que també va ser gole­jat (4-1). Agraïments al marge, aquests par­tits també han de ser­vir perquè Pinto, el por­ter de la copa, agafi con­fiança sota pals. A Valle­cas va demos­trar que es pot con­fiar en ell amb inter­ven­ci­ons de mèrit. Ahir les va repe­tir en un parell d'oca­si­ons.

Un altre objec­tiu d'aquests dies és que Messi gua­nyi el Pic­hichi i la Bota d'Or. L'argentí, que va aca­bar el par­tit com a capità i lluint la senyera al braç, lluita amb Cris­ti­ano Ronaldo, i ahir va sumar tres gols més a la seva col·lecció. Ara n'acu­mula 46, una bar­ba­ri­tat que diria Guar­di­ola. La falta de pun­te­ria des del punt de penal con­tra el Chel­sea es va con­ver­tir ahir en encert. I en dues oca­si­ons. En el minut 34 va des­fer l'empat a un superant Kameni després d'una falta sobre Ini­esta. Ja en la segona part, va tor­nar a mar­car des del mateix lloc després que ell mateix fos víctima de la falta.

El hat-trick, que sen­ten­ci­ava el par­tit, el va acon­se­guir superant Kameni i la defensa del Màlaga per velo­ci­tat i habi­li­tat després de rebre una excel·lent pas­sada d'Ini­esta. El par­tit del man­xec va ser una delícia. Assistència en el quart, penal forçat en el segon i cen­trada de gol en el pri­mer que va apro­fi­tar un excels Puyol.

Premi per Afe­llay

També va ser pre­miat Afe­llay. L'holandès es va lesi­o­nar de gra­ve­tat quan començava la tem­po­rada. A Valle­cas es va poder tor­nar a sen­tir fut­bo­lista i ahir va tor­nar a sen­tir l'escal­for del Camp Nou. La mateixa escal­for que va sen­tir Pedro quan va ser subs­tituït cinc minuts abans del final. El canari és un dels grans fut­bo­lis­tes que ha des­co­bert Guar­di­ola. Un dels juga­dors clau en aquest cicle gua­nya­dor. La seva tem­po­rada, però, no ha estat bona i lluita en aquests últims par­tits per recu­pe­rar la bona forma i la con­fiança de Del Bos­que per anar a l'Euro­copa. A Valle­cas va fer un bon par­tit i ahir va repe­tir i va reco­llir l'ovació d'una afició molt madura que va ofe­rir els seus últims càntics a Guar­di­ola, l'home clau de tot això