[D]
0
Mònaco - 28 agost 2009 2.00 h

Alves, l'home que guanya

Botxí del Barça el 2006, Alves és l'únic que ha tastat la glòria a Mònaco i amenaça que en vol més

- Mònaco

Va ser un dels símbols d'aquell Sevi­lla campió de la super­copa 2006, que va pas­sar per sobre del Barça de Ronal­dinho sobre la gespa del Lluís II de Mon­te­carlo. «Vaig ser feliç lla­vors i vull ser-ho ara. M'agrada molt gua­nyar.» La der­rota, espe­ci­al­ment dolo­rosa per al bar­ce­lo­nisme entre­gat al Barça campió de París, es va des­criure molt de temps després com el pri­mer símptoma de la malal­tia mor­tal que patia aquell equip. Perquè dies després de la der­rota tot s'expli­cava com un enso­pe­gada natu­ral en la marxa d'un equip exte­nuat per tanta tensió com­pe­ti­tiva. Les suc­ces­si­ves der­ro­tes van des­men­tir aquesta valo­ració com­pren­siva.

Entre els gua­nya­dors, Alves. «El fet d'haver estat del bàndol gua­nya­dor aque­lla nit fa que ara vul­gui gua­nyar amb els meus com­panys aquesta com­pe­tició.» Gua­nyar és el verb que explica la car­rera del late­ral. «D'aquesta ja en tinc una», comenta refe­rint-se a la super­copa d'Europa. Als 26 anys, el seu pal­marès sem­bla el d'un veterà. Amb el Barça ja ha gua­nyat la lliga, la copa del Rei i la Cham­pi­ons, el curs pas­sat, més la super­copa d'Espa­nya de la set­mana pas­sada. Al Sevi­lla, una copa del Rei, una super­copa d'Espa­nya, dues copes de la UEFA i una super­copa d'Europa. Amb el seu pri­mer club, l'Esporte Clube Bahia, una lliga interes­ta­tal bra­si­lera. I amb la selecció, un cam­pi­o­nat del món sub-20, una copa Amèrica i l'última edició de la copa de les Con­fe­de­ra­ci­ons. Feliç i gua­nya­dor, Alves som­riu. Les ore­lles més engan­xa­des al cap –se les va ope­rar a l'estiu– li han can­viat la feso­mia, però no ha variat la seva manera de pren­dre's la pro­fessió: «Crec que esta­ria bé gua­nyar uns deu o dotze títols més. De fet, a casa tinc unes estan­te­ries amb lloc per a molts més títols.»

Imat­ges del nau­fragi.

«No crec que hagi estat el final del Barça de Ron­nie», manté Messi, lla­vors dei­xe­ble del bra­si­ler, crack indis­cu­ti­ble de l'equip. «Va ser un par­tit, una der­rota, res més», sosté. Víctor Valdés, en canvi, lle­geix aque­lla des­feta per 3 a 0 com un par­tit que els «va fer obrir els ulls». Van caure «en la rela­xació total». «El des­encís va ser gran. Va ser un dia molt trist per a aquell equip», afirma el capità Puyol, que troba «salu­da­ble con­ti­nuar recor­dant cai­gu­des com aque­lla, perquè ser­vei­xen d'experiència». «El Sevi­lla va ser molt supe­rior a nosal­tres, que no vam poder reba­tre res aque­lla nit», recorda el cen­tral. Valdés, Puyol, Xavi i Messi són els únics blau­grana que que­den en l'equip de l'onze que Rijka­ard va fer sal­tar al camp con­tra el Sevi­lla. El clima estava enra­rit pel permís que l'entre­na­dor havia donat a Ronal­dinho per fer un anunci publi­ci­tari el matí del dia de la final. I també per l'ànsia fes­tiva de bona part de l'expe­dició blau­grana a la nit prèvia a la cita. Apren­dre de l'experiència és la recepta. «Veig bé l'equip, amb la tensió necessària per evi­tar el que ens va pas­sar con­tra el Sevi­lla. Tots ens hem esforçat a recor­dar-ho i espero que ser­veixi», con­fia Txiki. Per asse­gu­rar que serà així, hi ha Guar­di­ola. La imatge de l'entre­na­dor dóna con­fiança al bar­ce­lo­nisme. «Amb Pep això no pas­sarà, segur», asse­gu­ren el culers.


«Vaig ser feliç lla­vors i vull ser-ho ara. M'agrada molt gua­nyar», diu Alves quan se li recorda la final del 2006



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Esports