Carles Puyol: Més que un capità

Avui fa 10 anys que Van Gaal va fer debutar Carles Puyol amb el primer equip

El defensa es va estrenar a Valladolid gràcies a una lesió ‘oportuna' de Reiziger

És el segon blaugrana que més partits ha jugat a Europa i el quart en lliga

Deu anys donen per a molt. Sobre­tot els que Car­les Puyol ha jugat amb el Barça. Tres lli­gues, dues Cham­pi­ons, una copa del Rei i una super­copa d'Europa resu­mei­xen la dècada més tri­om­fal de la història del club, amb Puyol com a capità. Avui es com­pli­xen deu anys del seu debut amb el pri­mer equip. Va ser a Valla­do­lid, el 2 d'octu­bre del 1999, quan Louis van Gaal li va donar la pri­mera opor­tu­ni­tat. La baixa de Rei­zi­ger va con­ver­tir Ronald de Boer en el late­ral dret titu­lar, i en el minut 56, el tècnic holandès va fer un gir tàctic a l'equip: va subs­ti­tuir Simão Sabrosa per Puyol i va avançar la posició de De Boer. Els pri­mers minuts de Puyol en el pri­mer equip, doncs, van ser a la banda dreta, com­ple­tant una defensa en què també hi havia Abe­lardo, Bogarde i Sergi. Va ser la pri­mera apa­rició d'un juga­dor que de seguida es va con­so­li­dar en el pri­mer equip i que en aque­lla pri­mera tem­po­rada va dis­pu­tar un total de 37 par­tits ofi­ci­als.

En aquests deu anys, Puyol ha estat un exem­ple de regu­la­ri­tat. Només se li recorda una lesió impor­tant, la que va tenir en l'últim par­tit de la tem­po­rada 2006/07. El metge Ramon Cugat el va ope­rar d'una rup­tura del lli­ga­ment late­ral extern del genoll esquerre, i el defensa va com­plir amb exac­ti­tud els tres mesos d'inac­ti­vi­tat que havia pre­vist el diagnòstic ini­cial. El seu físic pri­vi­le­giat li ha permès fugir de les lesi­ons i con­ver­tir-se en un dels juga­dors que més par­tits ha dis­pu­tat amb la samar­reta blau­grana. Xavi Hernández és l'únic que el supera en com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals –91 de Cham­pi­ons, 9 de UEFA, 2 de super­copa d'Europa i 2 del mun­dial de clubs–, i tenint en compte només la lliga, és quart en el rànquing amb 303 par­tits, al dar­rere de Migueli (391), Rexach (328) i Xavi (323). Ara mateix té una oferta de reno­vació sobre la taula i, si l'accepta, ell i Xavi segur que batran tots els rècords de par­ti­ci­pació –pel que fa als títols, ja ho han acon­se­guit– de la història blau­grana.

EL PASSAT. ABELARDO

Abelardo: «El Barça trigarà a trobar un altre defensa com Puyol»«

D.C
El dia que Puyol va debutar, tenia Abelardo al costat. L'asturià el va apadrinar –«el vaig ajudar tant com vaig poder», recorda– i ara, deu anys més tard, n'és tot un admirador: «Ha estat el millor defensa dels últims anys. Ho té tot: anticipació, rapidesa, joc aeri, cobertures...» Uns elogis que amplifica quan parla del comportament del central: «Com a persona és un 10. I ningú li ha regalat mai res.» Abelardo, que ara entrena el filial de l'Sporting, destaca el fet que Puyol hagi rendit bé tant de lateral com de central: «Això demostra com n'és de bo. El Barça trigarà anys a trobar un altre defensa com ell.»
EL FUTUR. PEDRO

Pedro: «Puyol és una capità magnífic, l'ànima d'aquest equip»

R.M-LL
Puyol exerceix de referent per a molts jugadors del planter, i l'últim a arribar al primer equip ha estat Pedro: «Puyol és un capità magnífic, un líder. Tant de bo es quedi al Barça tota la vida, perquè és l'ànima d'aquest equip.» El canari reconeix que Puyol va ser una de les persones que més el va ajudar quan es va començar a entrenar amb la primera plantilla: «Que és un gran capità ho demostra especialment per la manera que tracta la gent que puja del planter. Per a nosaltres, al principi, és difícil parlar amb els més veterans, i ell sempre intenta ajudar-te.»

De lateral a central; de central a comodí

El 1996, els juvenils del Barça van guanyar la copa del Rei contra el Real Madrid (4-2). En aquella època, Puyol solia actuar de migcampista, mentre que era Jordi Ferrón –que després passaria pel Rayo, el Saragossa i l'Albacete– qui exercia de lateral dret. En el filial, però, aquest rol va començar a canviar. «A 2a A va començar a jugar de lateral i, esporàdicament, de central», recorda Josep Maria Gonzalvo, tècnic del filial en aquella època. Quan Van Gaal el va pujar al primer equip, va ser per ocupar aquesta mateixa posició, però amb el temps es va desplaçar cap a l'eix de la defensa. En els últims anys, el camí ha estat l'invers. Rijkaard el va tornar a provar a prop de la banda i amb Guardiola ha jugat de tot: a la dreta, al centre i fins i tot a l'esquerra. En aquest inici de temporada, però, la baixa de Márquez li ha donat molts minuts al centre de la defensa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.